Resultats de la cerca

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…

Situada al marge meridional de la conca de Sulmona, a la dreta del Gizio, és centre comercial i industrial teixits, ceràmica, licors, serradores Antiga ciutat romana Sulmo , depengué dels ducs de Spoleto segle IX i fou molt florent sota els Hohenstaufen i els Anjou segle XIII Conquerida per Alfons IV el Magnànim ~1440, Carles V la donà com a principat de Sulmona 1525 a Charles de Lannoy, títol que amb l’extinció de la família passà als Borghese 1607 Bisbat catòlic Catedral del segle XIII, d’interior barroc i cripta romànica de tres naus L’Ospedale Civico és un bell exemplar d’edifici…

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i…

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…

El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels primogènits dels ducs…

És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

Procedent de la realització de cinema de consum, amb una obra integrada per comèdies populistes com Les Bronzés 1978 o pellícules d’acció com Les spécialistes 1985, començà a gaudir del reconeixement de la crítica després d’adaptar Georges Simenon a Monsieur Hire 1988 La seva trajectòria posterior fou eclèctica, i canvià sovint d’estil i de gènere Realitzà, entre d’altres, Le mari de la coiffeuse 1990, Tango 1993, Le parfum d’Yvonne 1994, Les grands ducs 1996, Ridicule 1996, Une chance sur deux 1998, La fille sur le pont 1998, La veuve de Saint-Pierre 2000, L’homme du train 2002…

El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo El net d’aquest i quart comte es casà 1634 amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat morta el 1666 A llur net i sisè comte li fou annexada 1717 la grandesa d’Espanya pel rei arxiduc El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí