Resultats de la cerca

La seva formació pianística s’inicià amb el mestre Joan B Pujol Amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué, ex aequo amb Ricard Viñes, el primer premi de piano Assolí una gran notorietat en els concerts que oferí durant l’Exposició Universal del 1888 Alternà els recitals com a solista amb la funció de l’acompanyament pianístic, tant a Catalunya com en diversos països europeus, sovint amb el seu fill, el violoncellista Josep Ricart i Matas Fou professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Música

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna

Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus

Ofereix les primeres manifestacions durant l’edat mitjana, en obres burlesques cants dels goliards, sermons joyeux, farses, etc, i assumeix un aspecte definitiu a la fi del segle XV, a Itàlia, amb el Baldus de Folengo Entre els seus precedents, hom troba els noms de Tifi Odasi amb la Macharonea , Fossa da Cremona, etc Fou conreada en diversos països europeus França, Anglaterra, Països Baixos i Germània, etc A la península Ibèrica, hom troba la Macaronea latino-portugueza 1791 i la Metrificatio invectivalis contra studia modernorum , publicada el 1794 amb el pseudònim de Matías de…

Pujà l’esperó Walker des Grandes Jorasses 1998 i pics de Montserrat, els Pirineus i els Alps, com la via Àrea Reservada i A4+ Montserrat, 2001 Formà part de l’equip que obrí itineraris verges al Garhwal l’Himàlaia indi, 2005 Fou seleccionat per l’equip de joves alpinistes de la Federación Española de Deporte de Montaña y Escalada FEDME -2004i fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya 2007 Fou membre de l’equip de The Mountain Academy a Chamonix, projecte per a promoure i comunicar l’escalada entre joves europeus 2008

Fundat el 2003 amb el nom de Grions-Orientació, fou impulsat per Sergi Guillén, Joan Ramon Fornaguera i Santi Guillén El 2007 fou el primer club català a conquerir el campionat de clubs de la Lliga espanyola Entre altres competicions, organitza la Copa Girona en collaboració amb el Club Esportiu Aligots Entre els seus nombrosos campions de Catalunya i d’Espanya de les diferents especialitats cal destacar els germans Anna i Marc Serrallonga i Carla Guillén, membres de les seleccions catalana i espanyola, que han participat en diversos campionats europeus i mundials

Començà a estudiar arts tradicionals xineses l'any 1988 sota la direcció del mestre Lam i després de Carlos Moreira Practica xingyi, pakua i taitxí de l'escola Yang, Chen, Wu i Sun L'any 1991 promogué la fundació de l'Associació de Taitxí de Terrassa i actualment ensenya l'estil Sun en diferents països europeus Té els títols de professor 1r dan de wushu especialitat de taitxí per la Federació de Judo i Disciplines Associades i 3r dan de kungfu i taitxí pel departament de disciplines associades de la FCK

Començà al CN Poble Nou i durant l’etapa de formació fou campió de Catalunya en triple salt, salt de perxa, salt de llargada, proves de tanques i proves combinades En edat júnior es dedicà al triple salt Participà en un Campionat d’Europa 2003 i un Mundial júnior 2004, i en dos Europeus sub-23 2005, 2007 Fou campió d’Espanya a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2006 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2007, 2008 i en pista coberta 2006, 2007, 2008

Fou també campiona d’Espanya en categoria infantil 1994, 1995, juvenil 1996 i absoluta 1998 Participà en el Mundial del 1999, amb un novè lloc per equips, i als europeus del 1998 i del 2000, en què assolí una quarta posició per equips Fou olímpica a Sydney 2000, on aconseguí la cinquena posició per equips i la vuitena en les barres asimètriques Als Jocs Mediterranis es proclamà campiona per equips i en asimètriques 2001, i bronze per equips 1997 Un cop retirada entrenà diversos clubs i també al CAR de Sant Cugat

Membre de l’Associació Esportiva Deu Dits, fou campió del món juvenil d’escalada 2003 i guanyà la Copa Joves Europeus en dues ocasions En categoria absoluta guanyà la Copa d’Espanya 2005, 2006 i el Campionat d’Espanya d’escalada de bloc 2006 En aquesta darrera especialitat, també es proclamà campió de Catalunya 2012 Formà part de l’equip d’escalada Top30 Team, i es classificà entre els deu primers a la Copa del Món d’escalada 2003, 2006, 2007, 2009, 2011 Escalà les parets nord del massís etiòpic 2012