Resultats de la cerca

El dia de la constitució del Parlament Europeu, milers de catalans es manifesten davant de la cambra, a Estrasburg, per denunciar l’absència dels diputats electes Oriol Junqueras en presó i a l’espera de sentència judicial, Carles Puigdemont i Antoni Comín, a l’exili i encausats per la justícia espanyola Puigdemont i Comín no travessen la frontera alemanya per la presència d’agents de la policia espanyola en territori francès i per la seva suspensió provisonal com a diputats de l’Europarlament que dicta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…

Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Oficial reialista, el 1822 s’uní als independentistes S'oposà a Simón Bolívar i a Urdaneta i féu costat als liberals Vicepresident de la república el 1831, el 1853 en fou elegit president, però el 1854 una revolta de la fracció liberal “draconiana”, que l’havia dut a la presidència, dirigida per José María Melo, el destituí, car s’havia oposat a la reforma liberal de la constitució del 1843 Tornà de l’exili el 1860, fou nomenat comandant general de la regió del Cauca pel general Mosquera i participà en la campanya de Cundinamarca

Fou advocat Amb Franz Kafka, fou el màxim exponent de la crisi intellectual i social de l’època adoptà una actitud experimental iniciada amb la trilogia novellística Die Schlafwandler ‘Els somnàmbuls’, 1929-32, on analitzà la descomposició d’Àustria entre el 1880 i el 1918 Influït per James Joyce, escriví la novella Der Tod des Vergil ‘La mort de Virgili’, 1941, que acabà a l’exili en ella, el poeta llatí, vell i desillusionat, recorda en un llarg monòleg líric la seva vida anterior A més d’altres novelles, escriví també assaigs

Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metallúrgia colonial americana La minería y la metalurgia en la América española durante la época colonial 1955, La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial 1969, etc També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgia mexicana y de Hispanoamérica colonial 1973

Paleta d’ofici, abans de la guerra civil de 1936-39 era un dels dirigents del sindicat de la construcció, a Madrid Durant la guerra es distingí en la defensa d’aquesta ciutat tardor del 1936 i fou nomenat cap de la XIV Divisió febrer del 1937, que lluità a Brihuega, i després, del IV Cos d’Exèrcit Assolí el grau de tinent coronel Féu costat, decisivament potser, al Consejo de Defensa Nacional, de Besteiro i Casado, en la darrera fase de la guerra Morí a l’exili

Tisiòleg, fou deixeble a París de Sargent i Lian i fundà i dirigí el sanatori de Puig d’Olena Sant Quirze Safaja El 1933 fou elegit diputat de l’Esquerra Republicana per Sants Formà part de les comissions de sanitat, de pressuposts i de justícia i dret Fou delegat de la Generalitat a la Casa de la Caritat i al Clínic 1936 Fou cap dels serveis d’assistència antituberculosa 1936 Havent retornat de l’exili, fou desterrat a 100 km de Barcelona fixà la seva residència a Alacant, on exercí la seva especialitat

Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre 1937, tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i collaborà en diversos periòdics de l’exili És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 1976