Resultats de la cerca
Es mostren 16190 resultats
Roger II de Comenge
Història
Comte de Comenge.
Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Hatšepsut
Història
Reina de la dinastia XVIII (1503-1482 aC).
Filla de Tuthmosis I i muller de Tuthmosis II, actuà com a regent de Tuthmosis III durant dos anys i després es proclamà reina d’Egipte, acte que volgué justificar amb diferents escrits i relleus Ambiciosa i enèrgica, no féu cap campanya militar important, però fomentà el comerç i la recerca de minerals i féu bastir el conjunt monumental de Dayr al-Baḥrī
Charles Lamb
Literatura anglesa
Assagista i crític anglès.
Fou poeta i féu publicacions amb la seva germana Mary Ann, entre les quals una versió de l' Odissea Es destacà com a crític del “London Magazine” fundat el 1820, on féu popular el pseudònim d' Elia La majoria d’assaigs tenen caràcter autobiogràfic L’any 1823 en foren recopilats els primers Una segona sèrie fou The Last Essays of Elia 1883
Miguel de La Grua-Talamanca y Branciforte
Història
Noble sicilià d’origen català.
Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte
Sisebut
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (823-840).
El 833 consagrà l’església del castell de Lillet i el 834 la del monestir d’Alaó Féu testament el 839, en el qual féu importants llegats de llibres a la catedral i als monestirs de Codines, Tresponts, Gerri, Sant Serni de Tavèrnoles, Alaó, Senterada i Taverna Augmentà amb compres el patrimoni del bisbat, la darrera de les quals el 840
lleis frumentàries
Dret romà
Lleis romanes que regulaven l’abastament del blat.
La de Gai Grac 122 aC feu vendre el blat per sota el preu de cost l’any 61 aC el senat manà de fer distribucions de blat gratuïtes i, d’aquesta disposició, en feu fer llei Clodi l’any 57 aC, cosa que posà un precedent que s’allargà als temps de l’Imperi i motivà una pressió fiscal per tal de subvenir a aquestes despeses
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 1853 al 1855, per tal de resoldre la qüestió russoturca.
La guerra de Crimea feu que la Gran Bretanya, França, Àustria i Prússia optessin per mantenir els límits de l’Imperi Otomà i els drets dels seus habitants cristians abril del 1854 Al juny següent, Prússia es retirà de la conferència, per tal de no topar amb Rússia Les altres potències no assoliren del tsar la pau a Crimea, i això feu que hom dissolgués la conferència
Pierre Perrin
Literatura
Poeta i llibretista.
L’any 1659 féu representar la Pastorale d’Issy , amb música de Robert Cambert, associat amb el qual féu nous assaigs que anuncien la creació de l’òpera francesa Juntament amb Cambert obtingué privilegi reial per a fundar l’Académie de Musique de París, inaugurada amb Pomone 1671, però, arruïnats tots dos, fou empresonat per deutes 1672 fou alliberat quan Lulli adquirí el privilegi de representar
Ildefons de Coloma i de Melo
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1599-1603).
Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina