Resultats de la cerca

Des del 1866 estudià a l’Institut Tècnic de Terni Úmbria i quatre anys després al Politècnic de Torí, on al cap de tres anys d’estudi escriví la dissertació Intorno ai sistemi elastici , en què apareixia el teorema relatiu a l’anàlisi elàstica de la deformació de bigues pel qual és famós Després de graduar-se al Politècnic de Torí, treballà als Ferrocarrils del Nord d’Itàlia com a cap de l’oficina d’obres de fàbrica, manteniment i servei, fins a la seva mort

Pare de Douglas Fairbanks Jr Figura mítica del període mut, incorporà al cinema de l’època l’arquetipus d’aventurer optimista i simpàtic que sap sortir-se de qualsevol dificultat El 1919 fundà, amb Mary Pickford amb qui estigués casat, David Wark Griffith  i Charles Spencer Chaplin , la productora United Artists Corporation A partir d’aquell moment encarnà els personatges que el feren famós, en The Mark of Zorro 1920, The Three Musketeers 1921, Robin Hood 1922, The Thief of Bagdad 1924 i The Black Pirate 1926  

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

El 1828 inicià, per sistemes experimentals, la construcció d’hivernacles i d’umbracles en els quals introduí grans perfeccionaments tècnics sistemes de recollida de la humitat interior i exterior, variació dels tipus de coberta segons les necessitats L’obra que el féu mundialment famós fou el Palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres el 1851 Era l’edifici més gran construït fins aquell moment 70 000 m 2 , resolt en una estructura d’acer i vidre amb mòduls prefabricats de 7,32 m

La seva història d’amor, narrada al Mahābhārata , fou immortalitzada en Abhijńa-śakuntala , famós drama en set actes de Kalidasa traduït al català per CAJordana, 1927, i per BVallespinosa, 1970, on apareix en les seves fases successives del casament amb Duṣyanta i les peripècies que ha de passar abans de reunir-s’hi novament després d’una separació forçosa De la seva unió nasqué Bhārata Obra encomiada per Goethe, ha inspirat força obres musicals el Singspiel Sakuntala de FSchubert 1820 i obres de FWeingartner, d’Alfano, etc

Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós

Gran impulsor de l’occitanisme, fundà amb C Soula la revista Oc 1923 i fou un dels artífexs de la Societat d’Estudis Occitans Fruit de la seva acció fou després l’Institut d’Estudis Occitans, del qual, però, se separà el 1964 per raons d’orientació El 1928 realitzà, juntament amb J Carbonell i Gener, el famós número de l’Amic de les Arts sobre la poesia occitana Poeta ell mateix, publicà en gascó el recull Signes 1960 sota el pseudònim de Delfin Dario

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme

El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí