Resultats de la cerca

Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Castell de Barbens Castell d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Castell de Bell-lloc Fondarella Castell de Fondarella Golmés Castell de Golmés Ivars d’Urgell Castell d’Ivars Castell de Montsuar Castell de Montalé Castell de Vallverd Linyola Castell de Linyola Miralcamp Castell de Miralcamp Sidamon Castell de Sidamon Torregrossa Vila i castell de Torregrossa

És estesa al SW de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al S de les garrigues de Binissuès i al SE de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries sector drenat pel barranc d’Aljandar i Ciutadella drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall Travessada de SE a NW per la carretera de Maó a Ciutadella, és zona mixta de conreus farratgers en part de regadiu i de cereals

A l’Alta Cerdanya, envoltat de territori de l’Estat francès, hi ha l’enclavament de Llívia, de domini de la monarquia hispànica des del 1660 Diversos municipis catalans tenen enclavaments dins municipis veïns a muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, etc, Tinença de Benifassà Comtat, Vall d’Albaida, a la Depressió Central Llitera, Segrià, Noguera, Urgell, Garrigues, a les planes litorals Baix Penedès, Camp de Tarragona, Horta, Ribera Baixa, Safor, Baix Segura i, sobretot, a l’horta de Xàtiva

El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània

Doctorat per la Universitat de Barcelona 1991, s’hi incorporà com a docent l’any 1987 Ha participat en excavacions de diferents jaciments ibèrics, com el del tossal de les Tenalles Sidamon, Pla d’Urgell, el de la fortalesa dels Vilars Arbeca, les Garrigues i el dels Missatges Tàrrega, Urgell i ha dirigit excavacions a la ciutat romana de Iesso Guissona, la Segarra És autor de nombrosos estudis sobre la cultura ibèrica i el procés de romanització, i ha estat comissari de l’exposició Indíbil i Mandoni reis i guerrers Ajuntament de Lleida, 1996

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…

Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina