Resultats de la cerca

Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets

En clorar intensament el benzè en presència de llum, hom obté els quatre isòmers α, β, γ i δ, de gran activitat insecticida

La seva molècula és formada per un macròlid anomenat oleandòlid, unit a dos sucres per un enllaç glicosídic, la desosamina i la l-oleandrosa Hom l’obté en forma de fosfat i com a triacetil És actiu contra bacteris grampositius, estafilococs, pneumococs i estreptococs, i també contra alguns bacteris gramnegatius i rickèttsies Hom l’empra com a additiu de pinsos per a aviram de carn a fi de millorar-ne el rendiment, però no és permesa per a les races d’ous

Es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen entre 59°C i 61°C, i bullen a 304°C són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics És emprat en la fabricació de colorants i productes intermediaris de síntesi

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials

Fou aïllat per ELHazen i els seus collaboradors el 1950 Es presenta en forma de pólvores microcristallines, d’un color groc clar, insolubles en els dissolvents orgànics habituals i solubles en l’alcohol metílic D’estructura poc definida, presenta un espectre d’absorció a l’ultraviolat característic d’un tetràedre conjugat És molt emprada en la teràpia d’una gran varietat d’infeccions fúngiques activa contra les colònies de Candida i Aspergillus , és inactiva contra els bacteris En medicina, la nistatina és administrada per via bucal, i és emprada també en pólvores en aplicacions tòpiques

Les sals són emprades en farmàcia com a antitussígenes, hipnòtiques, antiespasmòdiques i analgèsiques

Per tant, hi ha dues naftilamines possibles, la α, o naftilamina-1, que es fon a 51°C, i la β, o naftilamina-2, que es fon a 112°C Llurs fórmules són Les naftilamines tenen un comportament semblant al de l’anilina Entre els derivats de la α-naftilamina cal citar l’àcid naftilamino-1 sulfònic-6 àcid de Clève 1,6 i l’àcid naftilamino-1 sulfònic-7 àcid de Clève 1,7, que són emprats com a intermediaris en la síntesi de colorants La β-naftilamina té una potent acció cancerígena

Pot ésser preparada per oxidació del l -mentol amb àcid cròmic És un líquid incolor, que bull a 204°C i és soluble en aigua i en solvents orgànics

Es presenta en forma de cristalls de color groc taronja, que es fonen a 183°C i són insolubles en aigua És emprada com a indicador de pH punt de viratge pH = 8-9 i en la detecció del bor