Resultats de la cerca

En l’enfrontament entre el rei i la Unió valenciana procurà de guanyar Alfons XI de Castella a la causa de Pere III Participà a l’expedició contra Jaume III de Mallorca 1349 i en diverses campanyes a Aragó, el 1363, en la guerra contra Castella Intervingué en el procés que condemnà a mort l’almirall Bernat de Cabrera El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois Fou el negociador principal del tractat amb Gènova del 1386 A la mort de Pere III fou processat, com altres cortesans, sota l’acusació de…

Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni 1326 amb Andrònic III, coemperador de Bizanci mort el 1341 En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble 1347, essent reconegut emperador igual que Joan V Anna…

L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol,…

Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de…

Autor d’importants assaigs, notes de viatge i memòries, es féu popular amb novelles històriques, centrades entorn de grans personalitats de la política i de les arts Bastides sobre un coneixement pregon dels fets, donen una imatge multicolor i alhora fidedigna de molts episodis de la història universal Novelles principals Esoisten siratja Mexikót ‘El Déu de la pluja plora per Mèxic’, 1939, Nápolyi Johanna ‘Joana de Nàpols’, 1940 A Bíborbanszületett ‘El porfirogènit’, 1943, A mantuai herceg muzsikusa ‘El músic del duc de Màntua’, 1957, Lagunák ‘Llacunes’, 1958, biografia de…

Pel seu ascendent damunt els monarques, durant la cort de Montsó 1389, una facció de la noblesa el difamà de malversació del patrimoni reial i de deshonestedat pública Fou processat amb els altres membres del Consell de Joan I , però sense càrrecs concrets, i absolt 1398 Es posà al servei de Benet XIII li preparà una armada 1398 i el serví d’ambaixador 1404 Es casà amb Francina, filla de Berenguer d’Hortafà, també majordom de la reina 1392 A la seva mà es deuen dues cartes candoroses en què conta a la reina Violant les incidències del viatge de la infanta Joana des de Perpinyà a…

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’Arzila…

Fill de Felip VI Galceran de Castre-Pinós Com el seu avi Felip V Galceran, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II prengué part en la batalla de Rubinat 1462, i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua Aragó, confiscat a Roger d’Erill Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran Galceran de Pinós Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar Renyí amb la seva mare i amb la seva germana Joana…

Fill de Felip III de Castre Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II, llavors comte de Trastàmara i aspirant a la corona castellana 1366 Acompanyà el seu cunyat en l’expedició a Castella del 1367, la qual acabà amb la derrota de Nájera, on Felip caigué presoner El 1368 fou alliberat per Enric, que, en accedir al tron de Castella, li donà les viles de Paredes de Nava, Medina de Rioseco i Tordehumos Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia Tingué…

Fou esposada, el 1372, a Briones, amb Carles III de Navarra , amb el qual es casà el 1373 Separada temporalment del seu marit 1388-95, intervingué activament en la política interna castellana durant els regnats de Joan I i d’Enric III Fou soterrada a la seu de Pamplona