Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
Sant Ponç d’Aulina

Sant Ponç d’Aulina
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Església i antic poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Salvador de Bianya, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya. És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l’esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal.
L’església és d’origen romànic, molt modificada havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses
l’Abella
Veïnat
Veïnat del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat al pla d’Abella, que s’estén entre les rieres de Bianya i del Ferró, prop de llur aiguabarreig.
Camprodon
El Pont Nou a la vila de Camprodon. Fou construït al segle XVI, damunt el Ter, d’un sol arc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al centre de la vall de Camprodon, a la confluència del Ter i del Ritort.
Situació i presentació El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts 0,7 km 2 del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector 0,3 km 2 del de Llanars l’avinguda de Maristany i poca cosa més i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès 103,37 km 2 Limita pel N amb Molló, a l’E amb…
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel dela Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú
Santa Magdalena del Coll
Església
Església del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a l’antic terme de la Vall del Bac (de la parròquia del qual depèn), enlairada a 784 m alt. als vessants septentrionals de la serra de Malforat, al vessant dret de la vall del Bac.
Prop seu hi ha la masia del Coll
Sant Feliu del Bac
Església
Església i antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a l’antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d’Oix.
Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica Depèn dela parròquia de Sant Andreu de Porreres
Llongarriu
Santuari
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a la vall de Bac, enlairada a 740 m alt., al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672 depèn delade Porreres
el Talló
Muntanya
Muntanya (1 278 m alt.) que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget), a la Garrotxa.
Besalú
El nucli antic de la vila de Besalú, al voltant de la plaça de la Llibertat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
L’organització política i religiosa del Ripollès
Art romànic
L’organització política del Ripollès Els castells Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué La majoria de castells dela comarca del Ripollès, és a dir, dels castells delavallde Ripoll, delavallde Ribes i delavallde Camprodon, són documentats ja…