Resultats de la cerca
Es mostren 11466 resultats
Castell de Salses
Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de…
calàbria
Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…
fumarell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 25 cm de llarg, de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg, prim i punxegut i potes curtes.
Són gregaris, s’alimenten de cucs, peixets, insectes aquàtics, cap-grossos i granotes petites, i habiten a les aigües dolces d’estanys i aiguamolls
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de…
llengua de terra
Tros de terra estret i llarg que avança endins de la mar, d’un llac, etc.
rosari
Sèrie d’objectes iguals fixats al llarg d’una corda, d’una cadena, d’un fil.
tapa
Tap, més ample que llarg, emprat per a tapar gerres i altres recipients de boca ampla.
furgó
Transports
Vehicle automòbil llarg i cobert que serveix per a transportar equipatges, mobles, queviures, mercaderies, municions, etc.
estípit
Estípit (Escorça de palmera)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Tronc llarg i sense branques, terminat en un plomall de fulles, propi especialment de les palmeres.
hipocraterimorf | hipocraterimorfa
Botànica
Dit de la corol·la gamopètala de tub llarg i estret però de lòbuls palesos i desplegats.