Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
antiàcid
Farmàcia
Fàrmac que actua neutralitzant per reacció química l’acidesa, com el clàssic bicarbonat sòdic, el citrat i el fosfat sòdics, el carbonat càlcic i l’òxid de magnesi, o eliminant-la per adsorció, com els silicats i els hidròxids d’alumini.
També han estat provades, amb poc èxit, les resines bescanviadores d’ions
almalec
Electrònica i informàtica
Alumini amb impureses de magnesi (0,6%) i de silici (0,6%) que n’augmenten la tenacitat mecànica sense alterar-ne gaire la conductivitat; és emprat en la fabricació de conductors elèctrics per a les línies de transport aeri de corrent.
urani
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…
La paleta de la natura
Del gran i polifacètic artista xinès Wang Wei 699-759 es diu que els seus poemes eren quadres i les seves pintures poemes En una poesia impregnada de sentiment místic envers la natura, deixà escrit a propòsit de l'esclat primaveral de les boscanes florides “El pescador navegà riu amunt, s'enamorà de la primavera als turons Els presseguers que en flor vorejaven els ribatges es perdien en la distància Assegut, mirà els arbres de carmí No sabia quant havia navegat S'acostà a les aigües verdejants, tot sol al bell mig del paradís“ Si res caracteritza les boscanes als ulls de qualsevol observador…
bomba incendiària
Militar
Bomba proveïda d’una càrrega de fòsfor blanc, d’una barreja d’alumini i òxid de ferro (termita) o d’una barreja d’alumini i magnesi (electró), etc, que s’inflama en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
El fòsfor blanc, que entra en combustió a 60º, pot arribar a produir temperatures a la ratlla de 1 200ºC en contacte amb la pell, continua la combustió durant un cert temps i la cremada arriba a ésser mortal
borazó
Química
Nitrur de bor format a una temperatura (1 800°C) i una pressió (85 atm) molt altes a partir de mescles de bor i nitrogen o de nitrur de bor hexagonal en presència de catalitzadors tals com liti, calci, magnesi o llurs nitrurs.
Té un arranjament cúbic dels seus àtoms en el reticle cristallí És, potser, la substància més dura coneguda pot substituir el diamant amb avantatge en certes aplicacions tècniques És emprat també com a semiconductor
cultiu
Biologia
Població activa microbiana que ha crescut a costa d’un medi de cultiu, el qual generalment és constituït per glúcids simples com la glucosa, proteïnes fàcilment assimilables i sals minerals inorgàniques que aportin fonamentalment sofre, fòsfor, magnesi, clor, sodi, potassi i calci.
alumag
Tecnologia
Marca registrada d’un aliatge lleuger d’alumini amb 5-7% de magnesi, emprat en la construcció aeronàutica i en la de material de transports terrestres, a causa de la seva bona resistència mecànica i de la seva resistència a la corrosió en ambients salins.
roca
Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…