Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
ensenyament
Música
Comunicació dels coneixements i de la tècnica musicals.
A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era…
Santa Magdalena
Ermita
Antiga ermita del municipi de Terrades (Alt Empordà), situada al cim de la serra de Santa Magdalena, al sector NW del terme.
Antigament coneguda amb el nom de Santa Maria de Codó o de Sodó , l’edifici original es trobava ruïnós a mitjan segle XV La nova ermita utilitzà materials de l’anterior
Agulladolç
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Mediona (Alt Penedès), situat al vessant oriental dels turons de Sant Pere Sacarrera, entre l’Anoia i la riera de Mediona.
A mitjan s XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella de Santa Margarida depenia de la parròquia de Santa Maria de Mediona
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
armer
Història
Menestral que fabricava armes, especialment de foc.
A València és esmentat ja el gremi dels armers a mitjan s XV per contra, a Barcelona, on no hi hagué fabricació d’armes de foc, aquest gremi no és documentat
Toralla i Serradell
Antic municipi
Antic municipi del Pallars Jussà, incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol (actual Conca de Dalt), a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla l’antic cap del municipi, Serradell que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, Erinyà, Rivert i Torallola
Sant Joan de Mediona
Sant Joan de Mediona
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Mediona (Alt Penedès), estès a banda i banda de la riera de Mediona, aigua amunt del castell de Mediona.
El nucli sorgí a partir de mitjan s XIX al voltant de l’antiga església parroquial, pràcticament aïllada, de Sant Joan de Conilles, que pertanyia a la jurisdicció del castell de Mediona
Molins
Ciutat
Ciutat del Borbonès, Alvèrnia, a Occitània, capital del departament de l’Alier, França.
Nus de comunicacidons Indústria Bisbat catòlic Catedral dels s XV-XVI Des de mitjan s XIV fins al 1523 fou residència dels comtes de Borbó, i fins el 1789 capital del Borbonès
La Abeja Médica Española
Portada de La Abeja Médica de l’any 1852
Publicacions periòdiques
Medicina
Revista mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals, publicada a Barcelona entre el 1846 i el 1853.
Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberich i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX
Cesse
Història
Seca ibèrica que hom ha relacionat amb la ciutat preromana de Cissa
, de situació incerta, al litoral català, que des de la fi del segle III aC encunyà denaris i quinaris d’argent i asos i fraccionaris de bronze seguint el sistema ponderal romà de l’as uncial.
Des de l’inici del s II aC fins al 133 aC el pes s’anà reduint de mica en mica fins a acabar a mitjan s I aC amb les emissions semiuncials