Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Craig Cameron Mello

Craig Cameron Mello
© University of Massachusetts
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Es graduà en bioquímica a la Brown University de Colorado, i el 1990 es doctorà a Harvard De 1990 a 1994 desenvolupà les seves recerques al Fred Hutchinson Cancer, i de 1994 a 2003 fou professor del departament de biologia cellular de la Universitat de Massachusetts Des del 2003 treballa al Howard Hughes Medical Institute de Worchester, Massachusetts El 2003 compartí amb Andrew Z Fire el premi nacional de l’Acadèmia de Ciències dels EUA en biologia Molecular, i el 2006, ambdós reberen el premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre el mecanisme d’interferència del RNA en la…
John Hopfield
Física
Físic nord-americà.
Estudià al Swarthmore College de Pensilvània i es doctorà en física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York Treballà en els laboratoris Bell estudiant les propietats òptiques dels semiconductors i després en un model quantitatiu per descriure el comportament cooperatiu de la hemoglobina Posteriorment fou professor de física a les universitats de Berkeley 1961-64 i Princeton 1964-80, professor de química i biologia a l’Institut Tecnològic de Califòrnia 1980-97 i el 1997 tornà a Princeton com a professor emèrit de biologia molecular És reconegut per inventar la xarxa de…
Victor Ambros
Medicina
Biòleg nord-americà.
Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels…
hidrur de calci
Química
Sòlid de color blanc, de caràcter salí, insoluble en dissolvents orgànics, obtingut per síntesi directa dels seus elements.
El producte comercial és d’un color gris més o menys rogenc És descompost per l’aigua en una reacció hidrolítica de la qual resulta hidròxid de calci i hidrogen molecular D’aquí ve que sigui conegut també amb els noms d' hidrolita i hidrogenita , i és emprat per a transportar i produir quantitats petites d’hidrogen La seva gran reactivitat amb l’aigua el fa un dels agents dessencants més enèrgics, superior a l’anhídrid fosfòric, especialment avantatjós en la indústria per a dessecar els olis de condensadors i transformadors D’altra banda, el seu alt poder reductor és posat a…
Aziz Sancar

Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que…
Enrique Fernández Sánchez
Física
Físic.
Catedràtic de física atòmica molecular i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona Des del 1992 és director de l’Institut de Física d’Altes Energies El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions a la física de collisió electró-positró i per la seva tasca de desenvolupament de la física experimental d’altes energies a Catalunya Des del 1999 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Des del 2005 és president del Particle and Nuclear Astrophysics and…
Steven Chu
Física
Físic nord-americà.
Doctorat en física per la Universitat de Berkeley 1976, des del 1990 és professor d’humanitats i ciències a la Universitat de Stanford Desenvolupà la tècnica d’alentiment dels àtoms mitjançant làser, anomenada refredament Doppler, per la qual rebé el premi Nobel de física del 1997, compartit amb DPhillip i CCohen-Tannoudji A banda, ha rebut altres distincions, entre les quals el premi Faisal de ciència 1993 Posteriorment ha fet aportacions a l’anàlisi de processos biològics a nivell molecular S'ha posicionat públicament en favor del desenvolupament de les energies nuclear i…
Arieh Warshel
Química
Químic israelià.
Després del servei militar 1958-1962 es graduà a l’Institut Technion de Haifa i posteriorment es doctorà a l’Institut Weizmann de Rehovot 1962, on fins el 1978 exercí la docència i feu recerca, amb estades a la Universitat de Harvard i al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge Gran Bretanya Des d’aquest any ha desenvolupat bàsicament la seva tasca a la Universitat del Sud de Califòrnia de Los Angeles La seva recerca s’ha orientat al desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de l’estructura i el funcionament de molècules orgàniques Per aquestes aportacions,…
Gabriel Jonas Lippmann
Física
Físic francès.
Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina