Resultats de la cerca

Ricart Quan Ricart treballava a ENASA, que absorbí la Hispano Suïssa, dissenyà diversos models de cotxes anomenats Z-102 adaptats per a la competició Especialistes de fama internacional crearen els xassís d’aquests cotxes, batejats amb noms com Montjuïc, Rabassada o Pedralbes, que disputaren proves com el GP Sport de Montecarlo 1952, les 24 Hores de Le Mans 1952, 1953 o la Cursa Panamericana, i aconseguiren diversos rècords mundials de velocitat en l’autopista belga Gant-Ostende Abans ja havien aconseguit altres rècords estatals, establerts a la carretera Vic-Tona amb Celso Fernández com a…

Estudià a Berlín, on seguí cursos de Hegel, i a Königsberg, i freqüentà el grup de l’esquerra hegeliana el cercle dels lliures dels Baver, Köppen, etc La seva obra més important, Der Einzige und sein Eigentum ‘L’únic i la seva propietat’ 1844, passà desapercebuda fins a la fi del segle, que l’èxit de l’individualisme nietzscheà afavorí indirectament el ressò del seu anarquisme individualista L’any 1900 hi hagué una primera traducció castellana parcial de l’obra en La Revista Blanca , de Joan Montseny, i el 1904 Sempere de València en féu la primera traducció completa L’anarquisme…

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix…

Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc,…

Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23 Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya 1923-24 Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del…

En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora,…

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria…

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en…

Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint…