Resultats de la cerca

Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques Integrat en el Pacte Democràtic per Catalunya , obtingué dos escons per als seus principals líders —Ramon Trias i Fargas i Macià Alavedra i Moners— i el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

De jove emigrà a la Unió Sud-africana i s’afilià al partit nacionalista, en el qual sobresortí aviat Senador 1948, fou ministre diverses vegades Elegit cap del partit, el 1958 fou nomenat primer ministre Partidari de l' apartheid , que aplicà amb rigor, promogué el referèndum 1960 que convertí la Unió en República de Sud-àfrica 1961 Fou assassinat

L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982

Un collectiu d’independents refunda l’històric partit valencianista Esquerra Valenciana, que va tenir un actiu protagonisme els anys de la Segona República El nou partit aspira a promoure el valencianisme d’esquerres i buscarà la collaboració amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres grups afins Entre els principals impulsors del projecte hi ha Aureli Ferrando, Guillem Agulló, Víctor Baeta i Rodolf Soler

El Parlament turc aprova per una àmplia majoria la coalició de govern presentada pel primer ministre, Bülent Ecevit, líder del Partit de l’Esquerra Democràtica DSP La coalició, formada pel DSP, el conservador Partit de la Mare Pàtria, i l’ultradretà Acció Nacionalista MHP, té 351 diputats del Parlament i el seu principal objectiu és la recuperació de l’economia turca

L'Audiència Provincial d'Àlaba dicta penes de presó contra tres dirigents del PNB per malversació, suborn i tràfic d'influències El principal condemnat 13 anys és Alfredo de Miguel, exnúmero dos del Partit Nacionalista Basc a Àlaba, de la diputació foral de la qual era administrador local En conèixer-se la sentència, el lehendakari Iñigo Urkullu demana públicament perdó

Nacionalista, fou encarcerat pels francesos 1929-36 Entrà al partit comunista i collaborà a crear el Vietminh 1941 Amb la independència del Vietnam, esdevingué ministre d’afers exteriors 1954-61 i primer ministre de la República Popular del Vietnam del Nord 1955-76, i després primer ministre del Vietnam unificat, si bé a partir del 1980 el seu poder minvà