Resultats de la cerca

Nebot de  Gregori Maians i Siscar  i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829

La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès

Posseïren també les senyories d’Argos i Nàuplia en feu dels prínceps d’Acaia El succeí el seu nebot Guiu I d'Atenes , que fou el primer duc d’Atenes Aquest fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d'Atenes , i aquest darrer, del duc Guillem II d'Atenes , que fou l’últim del seu llinatge, extingit amb la seva mort, el 1308, el qual fou succeït en el ducat d’Atenes i altres possessions pel llinatge dels Brienne

Net de Pere I i nebot i successor de la tsarina Elisabet Admirador de Frederic II de Prússia, abandonà la coalició antiprussiana, subscrita per la seva antecessora, i feu donar així un nou gir a la guerra dels Set Anys Un aixecament de la guàrdia imperial, promogut per la seva esposa —la futura Caterina II— i sostingut per la clerecia ortodoxa i la noblesa cortesana, l’obligà a abdicar el 28 de juny de 1762 pocs dies després fou assassinat

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa

Durant la minoritat del seu nebot, l’emperador Miquel III, assumí la regència Deposà el patriarca de Constantinoble, Ignasi, i el substituí per Foci 858, fet que originà el primer intercanvi d’anatemes entre Roma i l’Església Bizantina Fundà la cèlebre escola de Magnaura Sota el seu govern la cultura bizantina ressorgí i els germans Constantí sant Ciril i Metodi iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus Morí assassinat per un nou favorit de Miquel III, el futur emperador Basili I

Deixeble de Josep Campabadal A partir del 1876 estudià amb Gevaert i amb Mailly al conservatori de Brusselles, on fou professor de contrapunt i d’orgue A Barcelona, fou professor d’orgue, de contrapunt i de fuga a l’Escola Municipal, i d’harmonia al conservatori del Liceu La seva producció religiosa i profana especialment per a orgue és inèdita L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana El també músic Enric Daniel era nebot seu

Filla de Constança I d’Antioquia i de Ramon de Poitiers, príncep d’Antioquia Fou casada el 1161, amb l’emperador Manuel I En morir aquest 1180, fou regent del fill Aleix II, però deixà el govern en mans del protosebast Aleix Comnè, nebot del seu marit, que esdevingué el seu amant A causa de la seva política prollatina, fou desposseïda de la regència, empresonada i estrangulada per Andrònic I Comnè , cosí germà de Manuel I, que el 1183 es proclamà emperador

Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864