Resultats de la cerca

El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra El 1891…

Es doctorà en musicologia a la Universitat de Princeton 1967 i fou deixeble d’Oliver Strunk, Arthur Mendel i Lewis Lockwood Fou professor a la Universitat de Syracuse 1966-68, a la de Cornell i a la de Chicago des del 1999 Editor del "Journal of the American Musicological Society" 1972-74, ha exercit diferents càrrecs a la Universitat de Cornell i al College of Arts and Sciences És l’editor del New Harvard Dictionary of Music 1986, Harvard Biographical Dictionary of Music i Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians 1999 La seva recerca s’ha centrat en la música de l’Edat Mitjana i del…

Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de Viena, on és…

Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la versió…

Estudià a Los Angeles i Santa Barbara Entre el 1981 i el 1984 cantà a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf A partir del 1985, especialment amb el seu debut a Ais de Provença interpretant el comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro , començà una brillant carrera professional que l’ha dut a ser un dels millors barítons lírics de la seva generació Entre el 1985 i el 1989 destacà a l’Opernhaus de Zuric, el 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb Les noces de Fígaro i després hi cantà amb èxit Così fan tutte , que el 1988 també representà a Salzburg Ha actuat, així mateix, a…

Estudià amb A Copland i E Toch Entre el 1935 i el 1939 escriví música de ballet per a diversos coreògrafs, com ara Martha Graham El 1929 s’establí a Mèxic com a director musical d’un grup de dansa Durant la Segona Guerra Mundial compongué la música de més de vint-i-cinc documentals El 1946, L Bernstein dirigí l’estrena de la seva obra Revue 1946, per a clarinet i orquestra, que interpretà Benny Goodman A partir d’aquell mateix any, treballà a Hollywood com a compositor de bandes sonores, entre les quals cal destacar A Streetcar named Desire E Kazan 1951, Daddy Long Legs J Negulesco 1955 o Who…

Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria…

Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques Rebé nombrosos…

De jove estudià composició amb John Knowles Paine i es guanyà la vida com a violinista als teatres de Boston Fou director de l’orquestra de Winona, Minnesota 1908-12, i posteriorment s’establí a Nova York 1917 En 1938-43 ensenyà composició a la Universitat de Miami A partir del 1920 formà part durant dues dècades de l’International Composers’ Guild, juntament amb Ch Ives, E Varèse i H Cowell, tot i que les seves obres no tonals i polifòniques tenen poc a veure amb les dels seus collegues La seva música és dissonant, atonal molt abans que això fos una pràctica corrent, i no segueix…

Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una carrera…