Resultats de la cerca

L’antraquinona conté com a cromòfors els grups —CO— quinònics i els dobles enllaços aromàtics La introducció en la molècula d’auxocroms, en posicions adequades, condueix a una gran varietat de colorants, molt utilitzats en tintura i molt apreciats per llur solidesa Llurs números en el Colour Index van del 58000 al 72999 El nombre i la posició dels auxocroms influeixen molt sobre el color, i llur efecte és tant més acusat com més pròxims es troben dels grups CO Des del punt de vista químic, els colorants antraquinònics es classifiquen d’acord amb la natura dels auxocroms i hom distingeix,…

Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…

Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…

Cristallitza en el sistema monoclínic, i és isostructural amb la moscovita És un mineral incolor o de color groc pàllid, i la seva duresa és de 2,5 Es troba en roques metamòrfiques de la sèrie pelítica, tals com gneis moscovítics, esquists i fillites, o com a component detrític en sediments de gra fi

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, i forma sèrie isomorfa amb l’antofillita Es presenta en roques metamòrfiques i com a producte de metasomatisme El seu color és gris verdós o marró, i la seva duresa és de 5,5-6

Cristallitza en el sistema monoclínic Es presenta amb un color variable del taronja vermellós al taronja ocre, amb lluïssor vítria i adamantina, i translúcid Fou descobert a Badajoz el 2003 i el seu nom ret homenatge al geòleg Salvador Calderón

Forma cristalls petits de formes tabulars o prismàtiques, sovint reunits en agregats bacillars radiats És de color negre o fosc, opac i de lluïsor vítria

Són líquids solubles en dissolvents orgànics

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És molt semblant, pel color, l’estructura en fulls i la composició, al grup de les clorites, bé que és més dur i pesant Hom el troba sovint en forma de masses compactes, fulls, escates o revestiments que s’exfolien amb facilitat De color verd o verd negrós, la seva duresa és 5,56 i la seva densitat 3,52-3,56 La varietat rica en manganès és anomenada ottrelita , i la rica en magnesi, sismondina

Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska