Resultats de la cerca

Fundat el 2004, té la seu al Canal Olímpic de la ciutat Els seus 50 socis practiquen les modalitats de caiac en aigües tranquilles, caiac de mar, descens i caiacpolo Els esportistes més destacats són Lucas Contreras i Antonio de Diego, campió del món i d’Europa de piragüisme adaptat en K-1 200 m categoria A

Fou un dels jugadors fonamentals de la primera era daurada del FC Barcelona, amb el qual fou tres vegades campió d’Espanya 1926, 1930, 1932 i sis vegades campió de Catalunya 1926-30, 1932 Amb la selecció espanyola jugà el partit inaugural de l’Estadi Olímpic de Montjuïc El 1930 jugà dos partits amb la selecció catalana

Debutà en la divisió d'honor espanyola l'any 2008 amb el Club Egara Ha guanyat una lliga espanyola 2016 i una copa d'Espanya 2009 Ocupa la posició de mig Amb la selecció espanyola fou medalla de plata en els Campionats d'Europa 2019 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

Vinculat al Club Ciclista Palou de Granollers, nasqué el 2005 Aplegà un grup d’especialistes de primer nivell de camp a través i descens com la campiona del món Margarita Fu-llana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud, més Anna Villar, Israel Núñez, Francesc Carnicer i Eloi Gispert en camp a través i Ivan Oulego i Pasqual Canals en descens

Provinent del Mallorca 1965-67, s’incorporà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà 138 partits durant cinc temporades 1967-72 Defensa central, els darrers anys de la seva carrera els disputà al Manresa 1973-74 i al Mataró 1974-75 Fou internacional olímpic pel seu país Posteriorment feu tasques d’entrenador dirigint, entre d’altres, el Badalona, la temporada 1979-80

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol 2005-08 procedent del San Lorenzo argentí Jugà com a defensa lateral dret i migcampista 107 partits amb l’equip espanyolista i marcà 3 gols El 2006 guanyà la Copa Catalunya i la Copa del Rei Amb la selecció argentina es proclamà campió del món sub-20 2005 i campió olímpic en els Jocs de Pequín 2008

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel

S’inicià al Club Nàutic del Masnou com a tripulant de vaurien, però destacà en 470 En aquesta classe, fou campió d’Espanya 1973, 1974, 1976, assolí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1975 i es proclamà subcampió olímpic als Jocs de Mont-real 1976, juntament amb Antonio Gorostegui També participà en tres Campionats del Món i tres d’Europa

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava