Resultats de la cerca

Sorgit del planter de l’Espanyol, jugà una temporada a l’equip B i debutà amb el primer equip al gener del 2000, en partit de Lliga Jugà onze temporades 2000-11 com a defensa lateral esquerre, amb 241 partits disputats L’estiu del 2011, acabà contracte i fitxà pel Girona FC Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 2000, 2006 i la Copa Catalunya 2010, i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Ha format part de la selecció catalana en tres ocasions

Integrant del Club Ciclista Cornellà, obtingué la seva primera llicència de competició bicicleta tot terreny a onze anys El 1998 guanyà el trofeu Challenge i tres cops l’Obert de Barcelona de bicicleta de muntanya camp a través El 2001 fou subcampió de Catalunya de BTT i fitxà pel Club Ciclista Bicisprint Un any després començà a practicar el ciclocròs i guanyà fins a vint proves per tot el territori espanyol Participà en els Campionats del Món a Alemanya 2005 amb la selecció espanyola

Destacà en els Campionats d’Espanya i es proclamà campiona de fons de 20 km 1989, 1991 i en cursa de 10 km 1990 Fou campiona de Catalunya de mitja marató 1995, de 10 km 1995 i de cros per equips 1998 Guanyà també la medalla d’or en la prova de 10 km al Campionat Iberoamericà de Manaus 1990 Fou onze vegades internacional amb la selecció espanyola Per altra banda, participà també en curses de velocitat i baté el rècord català de 110 m tanques

Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de  parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera

S’inaugura a París un carrer del districte onzè amb el nom de l’activista catalana Neus Català , que va viure molts anys a la ciutat La cap de memòria històrica de la capital francesa destaca en la seva intervenció la condició de símbol de l’homenatjada en la lluita contra el feixisme i el nazisme, especialment de les dones Neus Català rep també en el mateix acte, a títol pòstum, la medalla Grand Vermeil, la condecoració més alta de l’ajuntament de la ciutat

Organitzat en la pretemporada pel Girona Futbol Club, és el segon de Catalunya en antiguitat, darrere del Joan Gamper La primera edició coincidí amb la inauguració del nou estadi de Montilivi Ha anat canviant de format, des del quadrangular inicial, passant pel triangular, fins a l’actual, un partit únic, començat el 1986 Els anys 1995, 1996, 2001 i el període 2003-06 no es disputà Fins el 2014, l’equip que ha guanyat més vegades el torneig és el Girona, amb onze victòries

Fou fundat l’any 1974 Disposa d’onze pistes de tennis de terra batuda i dues de gespa artificial, tres pistes de pàdel, un frontó, sala de fitnes, piscina exterior, diverses sales polivalents i sales de tennis de taula i billar S’hi celebraren proves del Grand Prix i, des del 1988, és una de les seus del Circuit Anella de Catalunya de la categoria ITF futures Organitza oberts en totes les categories i disposa d’escola de tennis Participa en els Campionats de Catalunya per equips

El 1994 absorbí el Banco Meridional i el Banco de Crédito Canario El 1997 el seu grup comprenia 178 societats consolidades, que incloïen 32 entitats bancàries onze de les quals a l’Amèrica Llatina, societats de cartera, d’inversió mobiliària, institucions financeres, gestores de fons d’inversió i de pensions i immobiliàries Participava en set bancs estrangers més i mantenia la primera cartera de participacions industrials de la banca espanyola El 2000 es fusionà amb Argentaria i donà lloc al grup bancari Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA

Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris

Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880