Resultats de la cerca

Era un antic castell pertanyent als comtes de Pallars

Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…

Citat des del s XVI, fou domini de l’abadia de Gerri Prop hi ha l’església romànica de Sant Esteve

El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill

L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri L’antic castell de Peramea , les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill Fou municipi independent fins el 1969 Església parroquial de Sant Cristòfol © Xevi Varela L’antic terme comprenia els pobles de  Balestui , Pujol i Cortscastell , el llogaret de Canals , el despoblat del Comte , l’antic hostal de Morreres i el Perabella

Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea

De la seva església parroquial Sant Pere depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini Formà part de l’antic terme de Bono

L’edifici La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una…