Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Pasqual I
Cristianisme
Papa (817-824).
Rebé de Lluís I el Piadós la ratificació de la possessió dels Estats Pontificis privilegium ludovicianum coronà Lotari I emperador 823 Intervingué en la lluita contra la iconoclàstia d’Orient La seva festa se celebra el 14 de maig
Pau I
Cristianisme
Papa (757-767).
Germà i successor d’Esteve III, cercà l’ajut de la cort franca de Pipí el Breu, el qual no secundà del tot la seva política antilongobarda i, sobretot, antibizantina contra l’exèrcit de Ravenna El descontentament dels aristòcrates romans fou causa d’una revolta després de la seva mort La seva festa se celebra el 28 de juny
Gregori II
Cristianisme
Papa (715-731).
Afavorí l’evangelització iniciada per sant Bonifaci, i el consagrà bisbe de Germània 723 En les lluites iconoclastes, resistí el longobard Luitprand i obtingué la donació de Sutri, primer nucli dels estats pontificis La seva festa se celebra el 13 de febrer
Esteve IV
Cristianisme
Papa (768-772).
Decretà, en un sínode romà 769, que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble 754
Esteve X
Cristianisme
Papa (1057-58).
Fill del duc Goteló I de la Baixa Lotaríngia, fou abat de Montecassino i un dels legats enviats a Constantinoble 1054 per la qüestió de Miquel Cerulari Treballà per la reforma de l’Església i fou partidari de la plena independència entre aquesta i l’imperi
Esteve VI
Cristianisme
Papa (885-891).
Lluità contra Foci i prohibí la litúrgia en llengua eslava Fou forçat a coronar emperador 891 Guiu de Spoleto
Clet
Cristianisme
Papa (76-88).
Conegut també amb el nom d' Anaclet , fou el segon successor de sant Pere a la seu romana La seva festa se celebra el 26 d’abril
Vaticà

Estat
Estat sobirà situat dins la ciutat de Roma, a l’extrem occidental de l’àrea urbana, envoltat per una muralla, on hi ha la basílica de Sant Pere del Vaticà i la residència del papa i de la cúria romana.
La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…
Santa Maria de Jerusalem
Convent
Antic convent de monges franciscanes observants, fundat a Barcelona el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma.
Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló
pal·li
Cristianisme
Insígnia pontifical consistent en una banda circular blanca, ornada amb quatre o sis creus, que el papa i alguns arquebisbes que en tenen el privilegi es posen al voltant de les espatlles, amb les puntes penjant sobre el pit i sobre l’esquena.
És de llana blanca d’anyell beneïda pel papa el dia de Santa Agnès, a l’església de la santa a Roma D’origen obscur, equival a l’omofori oriental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina