Resultats de la cerca

Pastor purità, emigrà a Massachusetts 1631, però en fou expulsat a causa de les seves denúncies contra la intolerància religiosa Fundà aleshores la ciutat de Providence 1636, i obtingué la carta reial que establí la colònia de Rhode Island 1644, de la qual fou governador 1654-57 i on aplicà els seus ideals de democràcia i llibertat religiosa

Pastor evangèlic, és autor de diversos poemes religiosos —alguns dels quals es convertiren en cançons— i és considerat com el fundador de l’escola del lied a Hamburg Escriví, en baix alemany, el drama Das Friedewünschende Teutschland, ‘L’Alemanya que desitja la pau’, 1647 i Monatsgespräche ‘Converses mensuals’, 1663-67, ambdues obres relatives a la guerra dels Trenta Anys

Estigué en contacte amb els cercles culturals de Castelló de la Plana Publicà la seva obra en revistes disperses de l’època A Visions i cants d’un pastor 1914, recull l’obra poètica que havia publicat fins a aquell moment Sota el mestratge de Teodor Llorente, la seva poesia és de to jocfloralesc i de temàtica popular i moralitzant

La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents

Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars

Pastor protestant a Budapest i, des del 1849, professor d’arqueologia a Viena Obra cabdal seva és la collecció de sonets, en txec, Slávy dcera ‘La filla de l’eslau’, 1824 Fundador del paneslavisme romàntic, no arribà, però, a comprendre el moviment d’emancipació nacional i lingüística eslovac, al qual s’oposà amb una sèrie de cançons nacionals 1834-35