Resultats de la cerca
Es mostren 1083 resultats
Roger Williams
Història
Colonitzador britànic.
Pastor purità, emigrà a Massachusetts 1631, però en fou expulsat a causa de les seves denúncies contra la intolerància religiosa Fundà aleshores la ciutat de Providence 1636, i obtingué la carta reial que establí la colònia de Rhode Island 1644, de la qual fou governador 1654-57 i on aplicà els seus ideals de democràcia i llibertat religiosa
Johann Rist
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Pastor evangèlic, és autor de diversos poemes religiosos —alguns dels quals es convertiren en cançons— i és considerat com el fundador de l’escola del lied a Hamburg Escriví, en baix alemany, el drama Das Friedewünschende Teutschland, ‘L’Alemanya que desitja la pau’, 1647 i Monatsgespräche ‘Converses mensuals’, 1663-67, ambdues obres relatives a la guerra dels Trenta Anys
Amadeu Pitarch Chiveali
Literatura catalana
Poeta.
Estigué en contacte amb els cercles culturals de Castelló de la Plana Publicà la seva obra en revistes disperses de l’època A Visions i cants d’un pastor 1914, recull l’obra poètica que havia publicat fins a aquell moment Sota el mestratge de Teodor Llorente, la seva poesia és de to jocfloralesc i de temàtica popular i moralitzant
baronia de Manuel
Història
Jurisdicció senyorial sobre el lloc de Manuel (Ribera Alta) que el 1517 fou vinculada, amb una prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, a les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la feu en favor del seu net Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí En morir sense fills el seu net sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubio de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Montsoriu, comte del Castellar i de Carlet, i als seus descendents
Sigbjørn Obstfelder
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900
Josep Giner i Marco
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española
Pere Blai
Construcció i obres públiques
Mestre de cases i de fonts.
Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74
Isaac Casaubon
Filosofia
Cristianisme
Humanista protestant suís.
Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència
Johann Kaspar Lavater
Filosofia
Literatura
Escriptor i pensador suís.
Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars
Jan Kollár
Literatura
Poeta eslovac.
Pastor protestant a Budapest i, des del 1849, professor d’arqueologia a Viena Obra cabdal seva és la collecció de sonets, en txec, Slávy dcera ‘La filla de l’eslau’, 1824 Fundador del paneslavisme romàntic, no arribà, però, a comprendre el moviment d’emancipació nacional i lingüística eslovac, al qual s’oposà amb una sèrie de cançons nacionals 1834-35
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina