Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a París amb Marguerite Long i Magda Tagliaferro Els premis aconseguits en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i en el Concurs Internacional Mozart de la Hochschule Mozarteum de Salzburg li obriren les portes a una carrera internacional L’any 1973 debutà als Estats Units i des del 1976 resideix a Londres Ha actuat amb les orquestres angleses més importants -Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra Filharmònica de Londres, Halle Orchestra de Manchester i la City of Birmingham Orchestra- i amb…

L’any 1477 entrà al servei de la capella de la reina Isabel la Catòlica i gaudí de privilegis atorgats per aquesta El Cancionero Musical de Palacio transmet dues composicions atribuïdes a aquest compositor, el villancico a quatre veus No hay plazer en esta vida i la cançó Es por vos si tengo vida També se’n coneix una composició litúrgica, l’antífona Salve regina , concebuda alternant el cant pla i la polifonia Un dels versets tractats polifònicament podria ser un dels primers exemples peninsulars de l’escriptura a cinc veus

Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i Mercado…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona El 1971 guanyà el Campionat de Catalunya de salt de llargada i el de 4 × 100 m

Fou medalla d’or 2005, d’argent 2008 i de bronze 2006 amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de mar-costa Aconseguí la categoria d’alta competició de la federació espanyola

S’inicià a El Correo Catalán 1951 i es formà a l’Escola Oficial de Periodisme 1958 Fou auxi-liar de redacció 1955 i cap de secció 1976-80 a El Noticiero Universal Collaborà en publicacions esportives com Dicen o Lean 1957, i a Radio Nacional de España a Barcelona 1958 Dirigí Revista del Golf Mediterráneo En l’àmbit esportiu s’especialitzà en futbol, sempre molt vinculat al FC Barcelona

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-83 procedent del Real Madrid Durant moltes temporades fou el capità de l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 262 partits de Lliga i marcà 111 gols, xifra que en la història del club només la supera Tamudo En el conjunt de competicions oficials, tanmateix, és el màxim golejador espanyolista amb 144 gols Acabà la seva trajectòria al Centre d’Esports Sabadell 1983-85, amb el qual ascendí a segona divisió la temporada 1983-84 Fou quatre vegades internacional i anà convocat a la Copa del Món 1978 Després exercí de tècnic i durant un temps…