Resultats de la cerca

Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions

Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila el 829 observava ja la regla de sant Benet El 1001, a causa del relaxament a què havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre La capella de SantPere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

Església parroquial del poble de Montargull que fou una dependència de Sant Pere d’Àger, segons que consta per primera vegada en el llibre de sinodals del 1648 Possiblement abans del segle XVII estigué subjecta al priorat de Sant Miquel de Montmagastre, i per aquest motiu no es consigna en les relacions d’esglésies de l’abadiat d’Àger anteriors al 1592 La primitiva parròquia de Montargull es troba arruïnada i s’ha construït un nou temple no fa gaires anys Són sufragànies seves les esglésies de Folquer i Comiols

Aquesta església no apareix documentada fins el 1315, però segurament ja existia anteriorment, ja que el 1248 en una donació de títol patrimonial per rebre les ordes sagrades, signada per Guillem Pellicer de Vilafranca i la seva muller Geralda a favor de Bernat Barceló de Vilafranca, s’esmenten els béns que aquests tenien al terme del castell de Fontrubí, al lloc de Sabanell La primitiva església fou enderrocada al final del segle XVIII i se’n construí una de nova però no al mateix lloc Per aquest motiu avui no coneixem el seu emplaçament originari

Capella coneguda popularment com Sant Llop, situada en un petit turonet entre Canyamars i Dosrius Consta com a capella dedicada a santa Eulàlia en llegats testamentaris a partir del 1353, bé que per la titular i per l’època d’aparició podia ser molt més antiga Amb motiu de les festes del final del segle XV se li afegí el titular de Sant Llop i passà de capella eremítica, segons el testimoni de les visites pastorals, a santuari La capella fou refeta el 1746 i la primitiva titular passà a un lloc secundari

En l’actual municipi de Lleida, ha persistit la partida d’Alpicat on hi hagué la primitiva població sarraïna, davant les modernes basses d’Alpicat Fins l’any 1147 Alpicat fou una població musulmana dins el terme de Lleida, i arran de la conquesta feudal aquest indret restà dins el territori concedit al comte Ermengol VI d’Urgell Fins no fa gaires anys encara persistien vestigis de l’antic castell, del poble i del molí d’Alpicat Malauradament, no es disposa de referències documentals d’època medieval d’aquesta fortalesa

Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici

Uns documents del 958 relacionats amb un prevere anomenat Torrell parlen d’un lloc dit Sancta Bella , que suggereix l’existència d’una primitiva església L’indret era localitzat al castell d’Orrit, prop de la Paül, davall de la serra i ran de l’estrada pública que confrontava a ponent i a sota Aquests termenals i la semblança del nom ens porten a relacionar-la amb la vila i el lloc “ qui vocatur Belga ”, documentat el 960, que Rubió i Lois identifica amb el mas de Vallibel, entre Aulàs i Sapeira