Resultats de la cerca
Es mostren 2954 resultats
illa d’en Colom
L’illa d’en Colom
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa oriental de Menorca, dins el terme de Maó, la més gran prop del litoral menorquí (1,5 km2), a 1,5 km de la costa, davant es Grau.
Situada al parc natural de s’ Albufera des Grau , el punt culminant és el turó d’en Colom 43 m alt s’allargassa al nord pel cap de Mestral, i a l’est pel cap de Llevant Hi ha una masia del segle XVIII El 1967 hi foren trobades restes d’una basílica paleocristiana Al final del segle XVIII l’illa fou utilitzada com a llatzeret per a allotjar-hi uns 260 esclaus captius espanyols procedents d’Algèria Comprada el 1904 per Antoni Roca i Várez, l’any 2018 una companyia inversora l’adquirí als hereus
Grècia comença l’evacuació del camp de refugiats d’Idomeni
Grècia comença a evacuar Idomeni, el principal camp de refugiats i immigrants procedents sobretot de Síria i l’Iraq, a tocar de Macedònia Aquest país ha tancat les fronteres, fet que ha bloquejat unes 14000 persones durant prop d’un any Les autoritats gregues comencen el transport de centenars de persones a camps oficials i mantenen un estricte control d’accés als mitjans de comunicació Al mateix temps, s’anuncia que les arribades d’immigrants i refugiats a les illes gregues disminueix dràsticament a conseqüència de l’acord entre Turquia i la UE la setmana anterior
traci | tràcia
Història
Individu que poblà, ja en època del Paleolític superior, la regió de Tràcia.
Posteriorment, altres pobladors de la regió —compresos en el grup anomenat balcanicodanubià, que s’estengué vers el S des dels Balcans fins a la mar Egea— oferiren aspectes de civilització neolítica i eneolítica que es perllonguen fins als temps corresponents a la primera fase de l’edat del bronze europea Coneixedors de la ceràmica i practicants de la inhumació dels cadàvers, cessaren llur activitat vers el segon millenni aC, a causa de l’arribada d’altres pobles indoeuropeus, procedents del N, que s’establiren a la regió i foren coneguts successivament amb el nom de tracis
digestibilitat
Alimentació
Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i que passa al cos.
El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes
mitja guadanyeria
Dret català
Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran.
Segons la qual els cònjuges, i a voltes també pares i fills o persones estranyes, es comprometien a pagar per parts iguals els deutes procedents del règim de la casa, i a partir-se els guanys i els augments, si no hi havia fills en morir algun dels contraents És recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic conjugal de comunitat limitada de béns, que només existeix si expressament es pacta en capítols matrimonials però també permet que se celebri entre persones que no són cònjuges, d’acord amb els precedents històrics
erosió eòlica
Geomorfologia
Acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió.
És particularment notable a les zones desèrtiques, subdesèrtiques i litorals, on la manca de vegetació permet al vent d’aixecar les partícules més fines, transportar-les d’un lloc a l’altre i produir una selecció de materials, en deixar in situ els més grossos Hom anomena deflació el procés de transport de les partícules fines procedents de sòls, i corrasió l’acció produïda per aquestes partícules sobre les roques En disminuir la velocitat del vent, les partícules formen uns determinats dipòsits, com és ara els camps de dunes, els ergs i l’acumulació de loess
Barcelona Acció Musical
Música
Festival de música celebrat anualment a la ciutat de Barcelona durant les festes de la Mercè des del 1993.
Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora del festival
Metropolitan Museum of Art
Museu
Museu fundat a Nova York l’any 1880, un dels més importants del món.
A diferència dels grans museus europeus, els seus fons han estat reunits per la iniciativa privada Posseeix notables colleccions d’art egipci, grec, romà, oriental i europeu especialment pintura del s XV ençà L’any 1938 fou inaugurada la secció d’art medieval The Cloisters , situada en un edifici independent al qual s’integren, totalment o en part, monuments traslladats de pedra en pedra des d’Europa, com ara el claustre de Sant-Guilhem-del-Desert o la capella de Fuentidueña També hi ha bona part del claustre de Cuixà i les tombes dels comtes d’Urgell, procedents de Bellpuig de…
Bandera Roja
Política
Organització política comunista sorgida a Barcelona el 1968.
Influïda per la Revolució Cultural xinesa i pels fets de Maig de França, aplegà elements procedents d’escissions del PSUC El 1970 es transformà en l’Organització Comunista i el 1973 esdevingué Organització Comunista d’Espanya-BR en assolir una implantació estatal Incorporada a l’Assemblea de Catalunya 1972, el 1974 el sector moderat JSolé Tura, ACComín, J Borja creà Bandera Roja de Catalunya, que, el mateix any, ingressà al PSUC Propugnà per a Espanya una república democràtica i federal com a transició al socialisme Publicà “Bandera Roja” 1968, “Estrella Roja” al Principat 1970 i…
Jacques Barrelier
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina