Resultats de la cerca

A quinze anys lluità a la Guerra Gran El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc La Junta Suprema de Catalunya el nomenà capità Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles El 1820 es rebellà contra el govern constitucional i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel Es retirà el 1826, però intervingué en activitats carlines i fou empresonat 1834 En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor Escriví una Relación 1859 sobre els fets del Bruc que contribuí a…

Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats i bisbes…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze…

A quinze anys vencé a l’Orange Bowl del 1971, prova que tornà a guanyar l’any següent juntament amb el campionat juvenil de Wimbledon El 1972 debutà a la Copa Davis, que guanyà als dinou anys 1975 Els anys 1976, 1978, 1980 i 1981 fou finalista a Flushing Meadows Es destaquen els cinc triomfs consecutius a Wimbledon en 1976-80 i les victòries a Roland Garros els anys 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, així com el Masters 1979 i 1980, el campionat mundial 1978 i 1979, el campionat de WCT el 1974 i 1976 i molts altres torneigs en els cinc continents El 1983 es retirà del tennis de competició

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de comunicació com…

Membre del Club Natació Atlètic, guanyà la travessia del port de València per equips 1952 i fou campió de Catalunya de gran fons de segona categoria 1961 Participà quinze vegades a la Travessia del Port de Barcelona En waterpolo fou tres vegades campió estatal de segona categoria 1957, 1958, 1960 i dues vegades subcampió d’Espanya de primera 1959, 1961 Entre el 1960 i el 1961 fou cinc vegades internacional amb la selecció estatal i participà en el Torneig de les Sis Nacions dels Països Baixos Collaborà en tasques directives a la secció de waterpolo de la Federació Catalana de Natació i com a…

Tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus 1932-39, que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats , d’André Maurois Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta , de Rilke l’únic en llengua no catalana i Ésser en el món , el primer llibre de Manuel de Pedrolo El tema preferit ha estat la poesia Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs 1952-54 aparegueren sota la seva cura Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars Hi destaquen…

A quinze anys deixà els estudis i s’incorporà a una companyia de músics itinerants Del 1928 al 1930 treballà en l’orquestra d’Alphonso Trent, amb algunes interrupcions puntuals per a tocar amb Jelly Roll Morton L’any 1930 abandonà Trent definitivament i s’installà a Buffalo, on creà la seva pròpia banda El 1936, installat a Nova York, liderà un quintet a l’Onyx Club que esdevin gué un dels més importants del període swing En aquesta època començà a emprar un amplificador per al violí A partir del 1957 realitzà una sèrie de gravacions, entre les quals Have Violin i Will Swing , i també…

El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm 1 d’H Wieniawski Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de…