Resultats de la cerca
Es mostren 3115 resultats
trabucaire

Gravat que representa dos trabucaires
Història
Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració
Sant Miquèl (Sornian)
Situació Aspecte del costat nord-est d’aquesta interessant església preromànica CSA - A Roura Aquesta església és situada a l’W del poble de Sornian, a uns 3 km Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′30″ N - Long 2° 25′44″ E Per a arribar-hi cal prendre des de Sornian la D-2 en direcció a Rebolhet i agafar un trencall a mà esquerra que baixa cap a l’Adasig L’església és construïda sobre un planell que domina el riu, a la riba esquerra Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà És esmentada per primera vegada en una butlla que el papa Joan XIII atorgà a Cuixà…
Peratallada

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Vila (43 m alt.) del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), vora la plana, a ponent de la riera de Peralta.
S'assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació tres recintes, en gran part ben conservada 4 o 5 torres i diversos portals, en la qual els valls són excavats a la roca pedra tallada , i centrada pel gran castell de Peratallada , que fou centre de la baronia de Peratallada Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de…
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou…
castell de Boixadors

Aspecte del castell de Boixadors
© CIC-Moià
Castell
Castell del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat sobre el turó de Boixadors (863 m).
En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable Hi ha la torre mestra rodona segle XI i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de SantPere…
L’Espagne telle qu’il est
Historiografia catalana
Obra de Valentí Almirall i Llozer que recull, en format de llibre, un seguit d’articles publicats en la Revue du Monde Latin.
Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic—…
Josep Palomer i Alsina
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…
,
Presentació de les pintures romàniques de Dòrria
Els responsables de restauració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona mostren els frescos romànics que van ser trobats a la parròquia de Dòrria Ripollès el passat mes de novembre Les restes, que suposen la troballa més important del romànic català feta els darrers deu anys, eren amagades sota una capa de guix i mostren una seqüència en què apareixen, entre altres motius, els dotze apòstols i els quatre evangelistes
Vigilància amb càmeres per al Pi de les Tres Branques
L’Ajuntament de Castellar del Riu, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans acorden installar càmeres de vigilància als voltants del Pi de les Tres Branques, tant del Pi Vell com el Pi Jove, amb la finalitat d’evitar els atacs vandàlics contra aquest símbol dels Països Catalans Des del 2014 ambdós han estat objecte de destrosses i intents de tala, que el 2015 van fer necessaris treballs de restauració
Reobertura de la basílica de Sant Francesc d’Assís, dos anys després del terratrèmol
El president italià, Carlo Azeglio Ciampi, i el secretari de la Santa Seu, el cardenal Sodano, inauguren a Assís la restauració de la basílica de Sant Francesc, que va ser parcialment destruïda per un terratrèmol al setembre del 1997 Bona part del temple ha estat tancat des d’aleshores per a restaurar les pintures al fresc de Cimabue i de Giotto di Bondone, que només parcialment han pogut ser retornades al seu emplaçament original
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina