Resultats de la cerca

Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Agrupa dirigents, en actiu i retirats, de clubs i federacions esportives i també alts càrrecs polítics vinculats a l’esport Els seus objectius són l’assessorament de dirigents esportius en les seves funcions i l’organització de congressos i conferènciessobre aquest àmbit Els seus presidents han estat Joan de la Llera, Guillem Ros i Pere Sust Des de l’any 1982 organitza la Nit del dirigent esportiu

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Com la resta d’esglésies i parròquies veïnes, no hi ha notícies històriques d’aquesta església en època medieval, tot i que la vila i el castell de Pobellà són coneguts des de l’any 1190 La jurisdicció del lloc de Pobellà anà sempre unida a Paüls, a l’igual que la seva parròquia, sufragània de Santa Maria de Mont-ros, almenys d’ençà del segle XVI

El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral Entre les seves obres destaquen Bellamor 1950, L’Antònia 1951, Les ales de la nit 1956, Aquesta llar 1957, L’estudiant ros 1958, El gran giravolt 1958, Ciment orlat 1979, De professió romancer 1980, La tia Flora 1985, Miracle en el Castanyar 1986 i Una nit al “Mas Perdut” 1986

Se'n coneixen diverses còpies parcials contemporànies, amb lleugeres variants de redacció, dues de les quals inclouen unes breus relacions de fets esdevinguts entre el 1746 i el 1769 Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer 1908 i publicat fragmentàriament per diversos autors, sobretot per Alexandre Galí 1954 N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic més tard exercí el càrrec de fiscal de la batllia general del Principat El 1636 publicà a Barcelona un Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña , ressò dels acords del concili provincial de Tarragona del 1635 i rèplica a la vegada del Memorial en defensa de la lengua castellana 1636 d’Alexandre Ros

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima