Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
Espinzella
Història
Casa forta situada dins el terme de Viladrau (Osona), a la vall del riu de Mules, entre aquesta vila i Taradell.
Era una vila rural ja el 966 Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan s XII, i des del s XVI fou una masia important l’edifici és gòtic s XIV-XV, amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181 té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella
devesa
Història
Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero
Elin Pelin
Literatura
Nom amb el qual és conegut Dimitr Ivanov, escriptor búlgar.
Membre de l’acadèmia de ciències de Bulgària, fou professor i redactor de la revista literària “Selska Razgovorka” ‘Converses del poble’ Iniciador de la poesia realista búlgara, el tema central de la seva obra és la vida rural del seu país, les aspiracions i qualitats humanes dels camperols i l’antagonisme entre els rics i els pobres Andreško i Mečtateli ‘Els somiadors’ Escriví també novelles infantils Jan Bibijan , 1933
Toronell
Construcció i obres públiques
Família de constructors.
Pere Toronell Olot, Garrotxa 1713 — , mestre paleta, fou el pare de Josep Toronell Olot, Garrotxa — d 1834, mestre d’obres, que collaborà en les obres de can Noguer d’Olot 1816-26 i s’especialitzà en arquitectura rural mas Soler de Tapioles Fill d’aquest fou Pere Toronell Olot, Garrotxa 1779 — , canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l’orgue i la seva installació
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Història
Marquès de Tarifa, primer duc d’Alcalá de los Gazules i adelantado mayor d’Andalusia, era el cap d’una de les famílies nobles més riques i poderoses de Castella.
Fou lloctinent de Catalunya 1554-58 les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes Com a virrei de Nàpols 1559-72 prosseguí una política similar contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta 1565 i a Xipre 1570
Santa Pellaia
Poble
Poble de masies esparses del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), al massís de les Gavarres.
Formà part de la baronia de Cruïlles, i al segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles L’església parroquial, dedicada a santa Pellaia, és barroca, amb l’absis orientat a ponent conserva un tram de la nau, cobert amb volta de canó, que pertany a l’església romànica anterior El lloc i l’església són documentats el 1064 Sanctae Pelagie locus de ipsa Cabruga
Segalers
Masia
Antiga masia del municipi d’Oristà (Lluçanès).
Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers
Bellestar
Llogaret
Llogaret del municipi de Penelles (Noguera), al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX
Congressos d’Història Moderna de Catalunya
Historiografia catalana
Reunions científiques organitzades des del 1984 pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona després de crear-se la llicenciatura d’història moderna, en part, sobre el model del Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i del d’Andalusia (1976).
El primer congrés tingué un caràcter general i s’articulà en sis sessions de temàtica econòmica i social demografia, món rural, món urbà, política i institucions, religió i cultura i mentalitats Cada sessió fou precedida d’una ponència sobre l’estat de la qüestió Les actes es publicaren en dos volums El segon congrés 1988 aprofità les ofertes de mecenatge de la commemoració del segon centenari de la mort de Carles III 1788 L’objectiu fou l’estudi de Catalunya en aquella època i tot el s xviii Les comunicacions tractaren de la història sociocultural amb una secció sobre art i…
Rosalía de Castro
Portada de Follas Novas , de Rosalía de Castro
©
Literatura
Escriptora en llengua gallega i castellana.
Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement illegítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà Les novelles La hija del mar 1859 i Flavio 1861 són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre 1863, no començà la seva obra important i personal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina