Resultats de la cerca
Es mostren 26132 resultats
Gaspar Mascó
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull amb notícies fins el 1705
,
Joan Blanc
Literatura catalana
Poeta català.
Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies provençales inédites du…
,
Narcís d’Arano i Oñate
Cristianisme
Literatura catalana
Traductor.
Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els germans Maians,…
,
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…
, ,
Lluís de Requesens i de Relat
Història
Cavaller.
Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya 1415-26, càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle Fou també batlle general de Catalunya i es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania de Santa…
Jaume Escrivà
Literatura catalana
Poeta.
Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló del segle XV li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Li són atribuïdes dues composicions incloses en el Cançoner de Saragossa En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però amb un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia Baselga y Ramírez, M…
,
Francesc Mata
Cristianisme
Escolapi.
El destinaren a Montevideo a mitjan segle XIX Hi ensenyà al prestigiós internat Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago, on estudiaven els fills de les famílies illusstres d’aleshores Mata visqué la gran crisi provocada en el camp educatiu a causa de l’anomenada Guerra Grande 1843-51, que originà un període de desorganització Féu campanya a favor de l’ensenyament públic, i es traslladà a Melo, on es féu càrrec de l’escola pública de nois i desenvolupà un gran treball hom sap que mentre ell la dirigí 1852-69 i promogué, el centre escolar arribà a tenir més de 100 alumnes…
Mossèn Avinyó
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els…
,
Rafael Bover
Literatura catalana
Poeta.
Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…
,
Onofre Almudèver
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i poeta.
El 1561 publicà a València dos volums, un amb el Procés o disputa de viudes i donzelles i amb una reedició del Llibre de les dones de Jaume Roig, i un segon volum que contenia el Procés de les olives , el Somni de Joan Joan i la Brama dels pagesos Al pròleg d’aquest segon defensa el català com a llengua literària i exhorta els valencians a reprendre els models del cercle literari de Bernat de Fenollar, del tombant de segle Té producció poètica de certamen recollida en alguns cançoners, com ara el Cancionero general , i és autor de tres sonets en castellà, inclosos en la Crónica de Valencia…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina