Resultats de la cerca

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Es casà amb Garsenda de Provença, filla d’Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor Fou un dels consellers més íntims d’aquest darrer monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d’Urgell, i els seus partidaris els Cardona El seguí també a la conquesta de Mallorca aportà a l’empresa quatre-cents cavallers, i morí a la serra de Portopí, combatent els sarraïns

Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán

Fou capità del cos d’enginyers El 1795 fou nomenat comandant de la segona companyia d’urbans, que s’encarregava de la vigilància i neteja de San Juan Puerto Rico Arran de la seva experiència militar, el 1797 comandà la defensa del fortí de Sant Antoni, durant el setge dels anglesos a San Juan Arran de de la seva actuació fou ascendit a tinent coronel i en mèrit de la seva tasca militar en aquest país fou condecorat amb la creu pensionada de Carles III

El 1697 formà part de la Junta de Defensa de Barcelona davant l’atac de les forces de Lluís XIV de França S'oposà a Felip V de Castella en l’afer de les esmenes al testament de Carles II Fou nomenat cavaller pel rei arxiduc Carles III Intervingué en la creació del port franc de Barcelona 1706 i fou conseller tercer de la ciutat Durant el setge de Barcelona prengué part activa en la defensa de la ciutat, i morí en la lluita

Notari Síndic de la ciutat de Palma davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, com també la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España

El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs