Resultats de la cerca

El president rus, Vladímir Putin, signa la llei que descriminalitza algunes formes de violència domèstica, concretament quan l’agressió es produeix per primera vegada i no fereix greument la víctima Aprovada al gener per la Duma amb un 85% dels vots, organitzacions de drets humans critiquen la llei i demanen que es retiri S’estima que a Rússia els casos de violència domèstica sobretot contra dones i infants representen prop del 40% dels crims greus, i molts estan relacionats amb el consum d’alcohol

El president Donald Trump signa l’ordre l’executiva perquè els Estats Units abandonin el Partenariat Transpacífic TPP, tal com va prometre durant la campanya electoral, amb l’objectiu, segons ell, de protegir els llocs de treball dels ciutadans nord-americans El TPP, una de les iniciatives principals del president Obama, comprenia dotze estats en l’acord de lliure comerç més ampli aconseguit mai fins aleshores Va ser signat a l’octubre del 2015, i estava pendent de ser ratificat pel Congrés dels Estats Units

El president nord-americà, Donald Trump, signa una ordre executiva que prohibeix separar els fills dels immigrants illegals detinguts El president ha emès l'ordre després de l'onada de protestes La persecució contra els immigrants illegals del govern dels Estats Units ha separat entre 2000 i 3000 nens dels seus pares des que entrà en vigor al mes de maig Tanmateix, el reagrupament de pares i fills ja separats més de 2300 nens, segons Immigració segueix bloquejat, cosa que dona lloc a polèmiques

La companyia espanyola d’aviació Iberia signa un acord amb British Airways i American Airlines pel qual aquestes dues companyies compraran el 10% del capital d’Iberia D’aquesta manera es dóna el punt de sortida per a la privatització d’Iberia, una companyia valorada en 580000 milions de pessetes, que s’ha de dur a terme al llarg d’aquest any L’endemà mateix, Iberia anuncia la seva entrada a Oneworld, l’aliança comercial de les principals companyies aèries creada al setembre del 1998

El primer ministre federal de Iugoslàvia, Momir Bulatović, signa el decret de destitució del viceprimer ministre Vuk Drašković, dirigent del Moviment de Renovació Serbi SPO i el primer membre del Govern iugoslau que ha criticat en públic la posició oficial del règim de Milošević davant el conflicte de Kosovo La destitució de Drašković, que els darrers dies ha defensat el desplegament d’una força internacional de l’ONU a Kosovo, provoca la immediata dimissió dels tres ministres del Govern que pertanyen a l’SPO

Amb el suport del govern ugandès, desencadenà una violenta ofensiva militar contra les forces regulars ruandeses El 1993 signà amb el govern de Ruanda els acords de pau d’Arusha Després dels enfrontaments ètnics del 1994, l’FPR, dirigit per Paul Kagamé, aconseguí ocupar la capital i controlar el territori, establint a Kigali un govern d’unitat nacional Kagame guanyà les primeres eleccions presidencials agost del 2003 i el Front Patriòtic obtingué majoria en les legislatives del setembre En ambdues consultes foren denunciades irregularitats

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa

Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars