Resultats de la cerca
Es mostren 653 resultats
eix quaternari
Mineralogia i petrografia
Eix de simetria de rotació en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida quatre vegades en una volta completa.
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
paramorf | paramorfa
Mineralogia i petrografia
Dit de la classe de simetria hemièdrica caracteritzada per la combinació d’un eix principal, un centre d’inversió i el pla normal a l’eix.
cordats
Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
polaritzabilitat
Química
Tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l’ió lliure, a conseqüència d’atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
És important sobretot per als anions i augmenta amb llur volum i càrrega regles de Fajans
anàfora
Literatura
Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de dues o més clàusules successives per tal de reforçar el sentit o donar-hi simetria.
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
Els tintínids i els calpionèl·lids
Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…
angle de deflexió
Transports
Valor de la projecció, sobre el pla de simetria, de l’angle en què és desviat el corrent d’aire per una ala o un cos qualsevol.
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les…