Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Alberto Bayo Piraud
Història
Militar
Militar.
De mare cubana i pare castellà, des dels sis anys residí a Madrid, on obtingué, el 1915, el títol de pilot militar Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla En acabar la guerra 1939 s’installà de primer a Cuba, on es lliurà a l’ensenyament, i tres anys després a Mèxic,…
Joan d’Àustria
Història
Fill natural de l’emperador Carles V i de Barbara Blomberg.
El 1559 fou reconegut pel seu germà Felip II de Castella Nomenat capità general de la Mediterrània 1568, lluità contra turcs i berbers sota la vigilància del seu conseller Lluís de Requesens El 1569 reeixí a sotmetre la revolta dels moriscs a Las Alpujarras Designat per Pius V per a comandar l’esquadra de la Santa Lliga, destruí, igualment sota el directe assessorament del seu tinent general Lluís de Requesens, la flota turca a Lepant 1571 ocupà després, efímerament, Tunis 1573 i Bizerta 1574 Fou virrei de Nàpols 1575-76 i, a la mort de Lluís de Requesens, succeí aquest com a governador dels…
Bernat
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo (1085-1124).
De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún 1080-85 Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat 1085 El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans Home polític, conquerí Alcalá de Henares Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller La seva obra d’organització…
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…
Espàrtac
Història
Capitost dels esclaus insurgits.
D’origen traci, fou venut com a esclau i convertit en gladiador L’any 73 aC, juntament amb altres gladiadors, es revoltà i incità els nombrosos esclaus dels latifundis de la Itàlia meridional a seguir llur exemple Després de vèncer les tropes que intentaren de reduir-lo, marxà amb 30000 homes cap al nord per fugir d’Itàlia i derrotà el procònsol de la Gàllia Cisalpina, Cassi Longí Varus, prop de Mòdena aquesta victòria i l’esperit de revolta social dels seus companys el decidiren a tornar al sud, amb un exèrcit format ja per 100000 homes Acampat a Rhegion Reggio di Calabria amb l’intent de…
Garcia III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (925-970) i comte d’Aragó (Garcia II).
Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra Ordoni IV que tenia l’ajut…
El que cal saber del comportament del nadó
El nadó sol dormir unes 20 hores al dia, però molts nens totalment sans dormen molt menys És freqüent que el seu ritme de son no coincideixi encara amb el dels adults, però al cap de pocs dies ja sol dormir més hores de nit que no de dia És recomanable fer jeure el nadó boca avall o de costat, del cantó dret D’aquesta manera s’evita que, en cas de vòmit, l’aliment passi a les vies respiratòries El motiu principal que fa plorar el nen durant els primers dies de vida és la gana Sotmetre el nen a un horari rígid d’àpats no aconseguirà d’evitar-ho, perquè el seu organisme encara no ha agafat un…
El que cal saber de l’esclerodèrmia
Patologia humana
L’esclerodèrmia és una malaltia lenta i progressiva, en la qual es produeix una inflamació i una posterior esclerosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme Es manifesta amb enduriment de la pell, debilitat muscular, rigidesa articular i diverses alteracions dels òrgans interns Els afectats han de seguir uns hàbits de vida que no afavoreixin l’empitjorament de la malaltia Cal que facin servir guants, mitjons i roba que els protegeixin del fred, i evitar qualsevol mena de contacte amb aigua freda No es poden sotmetre a tensions emocionals, ni poden fumar, perquè aquests factors…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
THX
Cinematografia
Certificació del sistema de so en sales de cinema que garanteix l’acompliment d’uns criteris de qualitat per a l’exhibició de cintes en diferents formats d’enregistrament del senyal d’àudio.
La certificació THX cobreix diferents aspectes del sistema de so que van des del tractament específic de l’acústica de la sala, la disposició dels altaveus i l’ús de xarxes de separació electrònica del so fins a específiques i rigoroses normatives sobre el sistema d’amplificació i reproducció El sistema ha de permetre una distribució uniforme i correctament balancejada del so en tota la superfície de l’auditori, una bona resposta en alta i baixa freqüència i una bona capacitat de localització espacial de les fonts que permeti situar l’acció en la pantalla o en l’entorn Per a obtenir aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina