Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
divan ‘ad hoc’
Història
Assemblea general que regia Moldàvia i Valàquia des del 1856.
Les decisions del divan ‘ad hoc’ del juliol del 1857 foren anullades per la intervenció de Napoleó III, i tres mesos més tard fou proclamada la independència d’ambdós principats
Jordi Cardús Aguilar
Futbol
Futbolista conegut com a Cardús IIo Tiriti.
Jugà de migcampista a l’RCD Espanyol al principi dels anys quaranta i més tard al Reus i el Sant Andreu També practicà la natació, on destacà al CN Barcelona
Querelle des Bouffons
Música
Nom donat a la polèmica virulenta que suscità a París (1752-53) la representació d’òperes italianes (entre les quals La serva padrona, de Pergolesi), que alguns intel·lectuals (com J.J.Rousseau, el baró de Holbach i altres enciclopedistes) declararen superiors a les òperes franceses.
Aquesta polèmica seguia les passes de la que ja hi havia hagut al principi del segle, i es repetí més tard entre els partidaris de Gluck i els de Piccinni
Thomas Doughty
Pintura
Paisatgista nord-americà.
Comerciant i més tard pintor de formació autodidàctica, es féu un nom com a paisatgista després de traslladar-se a París És representat als museus de Filadèlfia i Nova York
Llorenç Arguimbau i Mercadal
Història
Militar
Militar.
Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general
Joaquim Nin i Tudó

Joaquim Nin i Tudó
©
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Josep Nin i Tudó Iniciat en la carrera militar als catorze anys, el 1868 fou destinat a Cuba, on participà en la guerra d’independència cubana, i s’establí durant uns 12 anys Nomenat alferes de cavalleria 1878, un any més tard passà a la situació de reemplaçament, i el 1883 fou llicenciat Dedicat també a la pedagogia, el 1866 fundà una escola a Barcelona, i dos anys més tard, fou nomenat professor intern, i posteriorment director, de l’escola El Santo Angel, de l’Havana Retornat a Barcelona, el 1882, fundà una nova escola amb el mateix nom que la que…
Jesús Murgui i Soriano

Jesús Murgui i Soriano
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Clergue.
Estudià al Seminari Metropolità de València i fou ordenat prevere pel llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, al setembre del 1969 Assolí la llicenciatura en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca l’any 1970 i, vuit anys més tard, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma Coadjutor i rector de diverses parròquies a l’arxidiòcesi de València, féu tasques com a consiliari al Moviment Escolta i entre els membres de l’organització juvenil d’Acció Catòlica El 1993 fou nomenat vicari episcopal de la vicaria Llíria-Via Madrid Tres anys més tard…
Halle Berry
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Model, debutà en el cinema a les ordres de Spike Lee a Jungle Fever 1991 i poc després actuà en el film Boomerang 1992 Més tard adquirí una certa reputació gràcies a The Flinstones 1994 i compartí el protagonisme del drama Losing Isaiah 1995 amb Jessica Lange abans de retornar a la comèdia, amb Bullworth 1998, dirigida per Warren Beatty La seva popularitat s’incrementà quan guanyà el Globus d’Or per la seva interpretació de l’actriu Dorothy Dandridge en el telefilm Introducing Dorothy Dandridge 1999 Posteriorment intervingué en la gran producció fantàstica X-Men 2000, però fou a…
Wilma Lipp
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…
Franz Anton Hoffmeister
Música
Editor i compositor alemany.
El 1768 es traslladà a Viena amb la intenció d’estudiar per a advocat, però finalment decidí dedicar-se a la música i arribà a ser mestre de capella en algunes esglésies vieneses El 1784 fundà, a la capital austríaca, una casa editorial dedicada bàsicament a la publicació de les obres de compositors contemporanis Edità, entre d’altres, obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, del qual era amic, L van Beethoven i IJ Pleyel Més tard 1800 s’installà a Leipzig, on, juntament amb l’organista A Kühnel, fundà l’editorial Bureau de Musique, empresa que fou adquirida el 1814 per CF Peters El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina