Resultats de la cerca

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Iniciat en l’avantguardisme O vento segrel , 1932, el contingut de la seva obra se centrà posteriorment en el saudosismo , entorn, principalment, de l’obsessió de la mort Isa folla que vai polo rio 1954, Alén 1962, Servidume da treva 1965 Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans També escriví, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey 1943, El papa Luna 1944 i Fray Junípero Serra 1949

De família noble, abandonà el monestir de Fulda 1505 per portar una vida d’aventurer i dedicar-se als seus estudis Fou partidari d’Erasme i de la nova teologia, i defensà Reuchlin enfront dels dominicans de Colònia Fou un els autors de les Epistolae obscurorum virorum 1516, i ell mateix traduí els seus diàlegs a l’alemany Ajudà militarment Luter i, en ésser derrotats per Carles V, s’exilià a Suïssa

Visqué a les Filipines i a Libèria Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmica, a “El Día” i “La Nostra Terra” Collaborà a “La Voz de Sóller”, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil de 1936-39 Traduí al suec nombroses obres de la literatura castellana

Estudià a Oxford i visità Itàlia, on conegué la poesia de Tasso, autor que traduí i imità en el cançoner Delia 1592 i en Complaint of Rosamund 1592 Els seus assaigs Musophilus 1599, Defence of Ryme 1603 i el poema històric Civile Wars ‘Guerres civils’, 1594-1609 són una contribució a la defensa de la cultura Fou autor de tragèdies de tipus classicista, com Cleopatra 1594 i Philotas 1607, i tragicomèdies pastorals

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia

Sacerdot des del 1935 Fou rector de la Maioricensis Schola Lullistica 1956-87 Fundà i dirigí la revista “Estudios Lulianos” 1957, després anomenada “Studia Lulliana” Publicà nombrosos articles divulgatius sobre Ramon Llull, i estudis com El Miramar de Ramon Llull 1977, Ramon Llull y el Islam 1981 i La formación científica de Ramon Llull 1989 També edità el Libre del gentil e los tres savis 1957 i traduí al castellà els Proverbis de Ramon 1978

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns

Ambaixador a Venècia 1296, fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea Autor d’una Aritmètica segons els indis , sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea