Resultats de la cerca

Procedent de la diàspora armènia el 1920 s’establí a Nova York, on treballà com a professor de dibuix Els anystrenta rebé influències del surrealisme, especialment Miró i Picasso El contacte amb el pintor xilè RSMatta fou decisiu en el desenvolupament d’un llenguatge propi que el convertí en el pioner de l’expressionisme abstracte nord-americà Se suïcidà després d’una sèrie de desgràcies personals

Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa Molt erudit —com ho testimonien les seves obres sobretot Ancoratus i Panarion , plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà la seva intransigència en la lluita contra l’origenisme

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anystrenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers…

Obrer que durant els anystrenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull…

Començà a practicar el rugbi als anystrenta amb el Barcelona Universitari Club BUC, entitat de la qual també fou dirigent Practicà també l’atletisme, el tennis, la boxa i el rem El 1935 fou nomenat seleccionador nacional de Catalunya en un moment que la federació catalana era reconeguda per la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA Als anys quaranta fou internacional espanyol de tennis i collaborà en Mundo Deportivo Fou directiu del Reial Club de Tennis Barcelona i president de la Penya Motorista Barcelona Sota el seu mandat es posaren en marxa…

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació…

Vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units més la Unió Europea, membres de la Comissió per a la Conservació dels Recursos Biològics Marins de l’Antàrtida CCAMLR, acorden per unanimitat, en una trobada a Hobart Austràlia, la creació de l’àrea marina protegida més gran del món a la mar de Ross L’aspecte crucial de l’acord és la prohibició total de la pesca durant trenta-cinc anys en aquesta zona de l’Antàrtida d’1,5 milions de km2, especialment rica en cetacis, pingüins i ocells marins, que presenta una gran concentració de nutrients i de krill…

Autodidacte Començà la seva activitat els anystrenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual  La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de…

El petit port pescador i actualment també esportiu fou refet i ampliat els anys trenta hi ha també un alfòndec per al peix El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’W, fins a Mont-roig L’església parroquial és dedicada a sant Pere

Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i al s XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels TrentaAnys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden