Resultats de la cerca
Es mostren 1993 resultats
Paul Radin
Etnologia
Etnòleg nord-americà d’origen polonès.
Fou professor a les universitats de Chicago, Califòrnia i Berkeley Interessat en les qüestions de folklore, llenguatge i religió dels pobles primitius, s’especialitzà en l’estudi dels indis ojibwes i winnebagos Escriví, entre altres obres The Winnebago Tribe 1915-16, Primitive Man as Philosopher 1927, The Method and Theory of Ethnology 1933 i The World of Primitive Man 1953
Edmond Henri Fischer
Bioquímica
Bioquímic suís naturalitzat nord-americà.
Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina
Clark Leonard Hull
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Wisconsin i, des del 1929, a la de Yale A partir dels postulats associacionistes i reflexològics formulà una teoria anomenada hipoteticodeductiva sobre l’aprenentatge que influí poderosament el conductisme americà Escriví, entre d’altres obres, Mathematico-deductive Theory of Rote Learning 1940, Principles of Behavior 1943, Essentials of Behavior 1951 i A Behavior System 1952
Philip Guston
Pintura
Pintor nord-americà.
És considerat un dels capdavanters del corrent denominat expressionisme abstracte Inicialment conreà una pintura de temàtica social influïda pels muralistes mexicans, però arran de la seva estada a Los Angeles derivà cap a plantejaments més avantguardistes Fou decisiva en aquest sentit la influència que rebé de Pollock Professor de les universitats de Iowa i St Louis, la seva obra rebé el reconeixement oficial
Kaspar von Stieler
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i lingüista alemany.
Traslladat a Turíngia el 1662, treballà com a secretari a diverses corts principesques i universitats L’any 1668 esdevingué membre de la Fruchtbringende Gesellschaft La seva obra comprèn poesia amorosa i espiritual i drames Com a lingüista publicà, sobretot, Der Teutscher Sprache Stammbaum und Wortwachs, oder Teutscher Sprachschatz ‘L’arbre genealògic de la llengua alemanya i la seva evolució, o lèxic alemany’, 1691
Robert H. Grubbs
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock
Carlo Ferrari
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic italià.
Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter
Mark Sem’onovič Donskoj
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic soviètic.
Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat
Carlos Clavería
Història
Literatura
Erudit i crític literari en castellà.
Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura a diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna 1945, és un interessant assaig de crítica comparada sobre la novellística contemporània Publicà també Temas de Unamuno 1953, Estudios hispanosuecos 1954 i altres Fou membre de la Real Academia Española des del 1971
La política científica i tecnològica de la Generalitat de Catalunya
El marc jurídic que ha permès el desenvolupament d’una política de recerca i desenvolupament R+D a Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 1979, a partir del qual el govern de la Generalitat va iniciar les actuacions pertinents per a fer efectives les transferències de competències de l’Estat En aquest context, l’Estatut estableix en l’article 97 que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’investigació, sense perjudici del que disposa l’article 149115 de la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat competència exclusiva en matèria de foment i coordinació general de la investigació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina