La política científica i tecnològica de la Generalitat de Catalunya

El marc jurídic que ha permès el desenvolupament d’una política de recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya és l’Estatut d’Autonomia del 1979, a partir del qual el govern de la Generalitat va iniciar les actuacions pertinents per a fer efectives les transferències de competències de l’Estat. En aquest context, l’Estatut estableix en l’article 9.7 que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’investigació, sense perjudici del que disposa l’article 149.1.15 de la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat competència exclusiva en matèria de foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.

Instal·lacions del Mas Bové de Reus, de l’IRTA.

ECSA

Diferents lectures dels textos constitucionals han portat amb el temps a un conflicte de competències que es va resoldre el 1992 de manera favorable als interessos de l’Estat espanyol. Mai no es va produir la transferència de recursos per a recerca científica des de l’administració central, excepte en matèria d’investigació agrícola i oceanogràfica (1981), la qual cosa va donar peu a la creació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA), una xarxa catalana de centres de R+D en agroalimentació.

La Generalitat de Catalunya va decidir des de bon començament desenvolupar la seva pròpia política de recerca i d’innovació tecnològica creant una institució que coordinés totes les accions del govern català. Així, el 1980 va crear la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), mentre, d’altra banda, la Direcció General d’Universitats (Departament d’Ensenyament), també amb fons propis, finançava accions de R+D, especialment relacionades amb recursos humans i millora de les infraestructures, des d’una perspectiva de foment general del coneixement. La CIRIT és encara avui, després de patir alguns canvis estructurals, una Comissió on són representats tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, i és presidida pel president de la Generalitat. El vicepresident és el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. La CIRIT té una funció de coordinació de les activitats de R+D dels departaments de la Generalitat de Catalunya, i cada quatre anys ha de presentar al govern la proposta del Pla de Recerca de Catalunya.

L’any 1992 la Generalitat va crear el Comissionat per a Universitats i Recerca (CUR), dependent del Departament de Presidència, amb l’objectiu d’aglutinar sota una única estructura de gestió la majoria de les accions relacionades amb la R+D i les universitats catalanes. Posteriorment, l’any 2000 s’ha creat el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el titular del qual és el prestigiós economista Andreu Mas-Colell. La creació d’aquest organisme significa un nou impuls a la recerca, que passa a ocupar una posició molt rellevant en l’agenda del govern.

Des del 1993, paral·lelament a la creació del Comissionat per a Universitats i Recerca, Catalunya disposa del Pla de Recerca com a principal instrument de la política de ciència i tecnologia de la Generalitat. El I Pla de Recerca de Catalunya (1993-96) expressava per primera vegada una sèrie de prioritats que deixaven entreveure les necessitats dels departaments del govern català d’acord amb les problemàtiques específiques de Catalunya. Aquestes prioritats inicials eren:

Aquests anys, la política de la Generalitat, mitjançant el Pla de Recerca, va aconseguir fites importants, com ara la formació de nombrosos recursos humans per a articular el sistema i les universitats, la millora de la competitivitat d’un nombre creixent de grups de recerca, l’estímul del traspàs de tecnologia als Centres de Transferència de Tecnologia –bàsicament de les universitats catalanes–, la coordinació de la recerca per àmbits mitjançant xarxes temàtiques i, el que és molt important, el manteniment i la potenciació de la recerca a totes les disciplines, sense desatendre cap àrea de coneixement.

Un mèrit del I Pla de Recerca va ser la creació de dues estructures amb finalitat de control i avaluació de les activitats desenvolupades dins el marc del Pla. Són la Comissió d’Assessorament i Seguiment (CAS) i el Consell d’Avaluació Científica i Tècnica (CONACIT), les quals s’han mantingut vigents i actives al llarg del II Pla.

El CAS i la CONACIT representaven la transició entre les tendències d’avaluació de la dècada del 1980, basades en el Peer Review o avaluació per iguals que es feia com a avaluació a priori, i l’avaluació a posteriori de programes i accions, que es va anar imposant en la dècada del 1990.

El llegat del I Pla al II Pla de Recerca fou considerable. Les noves figures de grups i xarxes no només s’han mantingut, sinó que s’han potenciat. Els grups de recerca que el 1996 no arribaven a 300, al final del II Pla ja eren prop de 450. Les xarxes temàtiques també han crescut, de 62 a 118. Tot això en un context positiu de resultats d’investigació, que si es mesuren pel vessant bibliomètric, analitzant les publicacions científiques produïdes, ofereixen un balanç molt engrescador.

Impacte internacional de les publicacions catalanes.

Des de l’inici dels Plans de Recerca, la Generalitat ha finançat una línia de suport a centres i institucions de R+D que ha permès eixamplar molt la base dels sectors científic i tecnològic catalans. Aquesta línia d’acció no competitiva ha possibilitat potenciar el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil, el Centre Internacional de Mètodes Numèrics, el Centre de Supercomputació de Catalunya, el Parc Científic de Barcelona, i molts altres.

El II Pla de Recerca havia de fer front a tres problemes que enterbolien el creixement harmònic de la R+D catalana: el baix nivell de despesa en R+D respecte al Producte Interior Brut (PIB), la poca implicació del sector privat en el sistema de ciència i tecnologia i la saturació de les possibilitats professionals dels joves investigadors en el sector públic.

Aquests trets van determinar els objectius d’aquest nou Pla de Recerca, complementant els que ja s’havien exposat en l’anterior Pla. Aquests nous objectius incloïen essencialment l’increment de la rendibilitat dels recursos públics destinats a R+D per a crear un entorn més atractiu per a les empreses, la promoció de la recerca en tots els àmbits socials per a assegurar millores de competitivitat i benestar, i l’increment de la participació dels sectors industrials, especialment PIME (petites i mitjanes empreses), en el sistema de ciència i tecnologia.

Per a aconseguir desenvolupar els objectius previstos, el II Pla de Recerca va fixar les seves principals actuacions sobre les següents àrees de gestió:

Aquestes àrees s’aplicaven mitjançant dos programes, que són el Programa de Promoció General del Coneixement i el Programa de Desenvolupament i Transferència de Tecnologia. El primer programa ha estat continuista respecte de l’anterior programa del I Pla, però posant més èmfasi en les xarxes temàtiques. En canvi, l’altre, més innovador, proposava d’entrada accions en les àrees més tecnològiques, juntament amb la participació dels Centres de Transferència de Tecnologia.

Un resultat molt enriquidor de la política de la Generalitat en el II Pla ha estat la creació d’una xarxa de centres d’innovació CIRIT-CIDEM, un intent d’involucrar les infraestructures i els investigadors qualificats universitaris. També s’han creat nous centres de recerca amb participació de l’administració catalana, com ara I’Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer, amb l’ànim d’acostar la recerca clínica i bàsica, i també l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars i el Centre de Regulació Genòmica.

Per al període 2001-04 la Generalitat ha preparat el III Pla de Recerca, que pretén situar Catalunya en una posició destacada en el context científic i tecnològic internacional. Encara no s’ha presentat el document, i, per tant, no es poden comentar els seus objectius i accions, però sí que es pot dir que, respecte dels dos Plans de Recerca anteriors, s’intenta aconseguir una coordinació amb les altres administracions per a optimitzar el desenvolupament de la R+D catalana, fent front a les mancances econòmiques amb solucions imaginatives i aprofitant els recursos humans qualificats, un dels millors actius del país.