Resultats de la cerca
Es mostren 10345 resultats
vall de Llaurafort
Vall del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
vall de Camarasa
Vall del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
vall d’Auressi
Solà d'Auressi des del Fortí del Cuco
© Xevi Varela
Petita vall del Pallars Sobirà, drenada pel torrent d’Auressi, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi
vall de Cuixac
Vall del municipi de Pollença (Mallorca), al vessant meridional de la serra de Comavaques.
vall de Colonya
Vall del municipi de Pollença (Mallorca), al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
vall de Moredo
Vall tributària de la Noguera Pallaresa, per la dreta, a l’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
Al sector més baix hi ha les bordes de Moredo
Vall-de-reig
Antic terme del municipi de Juncosa (Garrigues), al N del poble, a la vall de la riera de Vall-de-reig, afluent, per l’esquerra, del riu Set, al qual aflueix prop de l’Albagés.
Fou donat a poblar abans del 1226 al començament del s XIV pertanyia ja al monestir de Poblet
vall de Llosars
Una de les capçaleres de la vall Hiverna (Ribagorça), a la qual aflueix per la dreta.
S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles