Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
home de Similaun
Nom amb què hom ha designat el cos glaçat d’un home prehistòric trobat el 1991 als Alps de l’Ötztal, al peu del pic Hauslabjoch i prop del refugi del pic Similaun (frontera italoaustríaca), a 4.000 m d’altitud.
Portava vestits de fibres vegetals i de pell, una bossa i un carcaix de cuir, arc i sagetes de fusta i una destral plana de bronze Hom hi ha identificat tatuatges corporals sobre la pell Les investigacions l’han enquadrat en les cultures del final del Neolític-Calcolític, uns 3300 anys aC, aproximadament
regne

Els dominis i els regnes
Biologia
Cadascun dels sis grans grups en què hom considera dividits els ens naturals (eubacteris, arqueobacteris, protists, fongs, plantes i animals) per tal de facilitar-ne l’estudi.
Antigament es consideraven únicament tres regnes animal, vegetal i mineral Des de l’establiment per part de Haeckel del grup dels protists i el descobriment dels virus i les rickèttsies, i a causa de la dificultat d’esbrinar els límits exactes a nivell unicellular entre éssers animals i vegetals, aquesta primera classificació perdé vigència
Wilhelm Pfeffer
Biologia
Naturalista alemany.
Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres
fenol
Química
Derivat monohidroxilat del benzè descobert per Runge el 1834 en el quitrà d’hulla.
Hom l’obté industrialment, conjuntament amb l’acetona, mitjançant el procés Hock a partir del cumè, segons les reaccions El fenol és emprat en l’obtenció de resines sintètiques i en la producció de niló, hormones vegetals, herbicides, desinfectants i colorants En la indústria farmacèutica és emprat en la preparació de l’àcid salicílic i de la fenolftaleïna
nou
nous
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit de la noguera.
Les nous tenen aplicacions culinàries i en pastisseria, i també són consumides directament com a fruita seca Per llur riquesa en olis i greixos vegetals, resulten un producte alimentari de primer ordre De les nous hom obté oli oli de nou , d’aplicació industrial, especialment en la fabricació de sabó i de pintura i en adoberia
vèlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters caracteritzats pel fet de presentar dimorfisme alar, tenir el tòrax ampli i generalment ésser desposseïts d’ocels.
Depredadors i gregaris, habiten en les aigües tranquilles o a les vores dels corrents Ponen els ous sobre vegetals que emergeixen de l’aigua Si hom els molesta i els separa, es reagrupen ràpidament, per mútua atracció La família és composta d’unes 200 espècies, de les quals el gènere Velia és comú als Països Catalans
Meerut
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, al NE de Delhi.
És un centre comercial de productes agríoles i ciutat industrial producció de sucre, tèxtil i confecció de cotó, farines, olis i greixos vegetals També és un centre cultural, amb universitat i instituts superiors Fundada al s III aC, fou conquerida per Tamerlà l’any 1119 dC A mitjan s XIX s’hi esdevingué la insurrecció dels sipais
raça
Biologia
Antropologia física
Etnologia
Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics, anatòmics, serològics, hematològics o patològics, etc).
Les races s’originen a partir de les poblacions on predomina l’endogàmia sobre l’exogàmia a causa de qualsevol forma d’aïllament total o parcial que permet la conservació de determinats mutants Les races d’animals i vegetals domèstics races artificials s’obtenen per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a fixar uns caràcters determinats
puça de mar

Puça de mar
Arnold Paul (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis amfípodes de la família dels gammàrids, pertanyents als gèneres Gammarus i i Orchestie i en particular a l’espècie Talitrus saltator.
Atenyen uns 15-20 mm de longitud i tenen el cos totalment segmentat i comprimit, 4 parelles de potes prènsils i anteriors i 3 parelles de potes nedadores Viuen a les platges, sota les matèries vegetals llançades per la mar, i quan aquestes s’assequen, s’enterren a la sorra humida Fugen fent grans salts cap a la mar
gibó
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Nom donat als primats antropomorfs de la família dels pòngids que pertanyen als gèneres Symphalangus
i Hylobates
.
Es caracteritzen pel fet d’atènyer, com a màxim, 90 cm d’alçada i tenir els braços molt llargs Són arborícoles i silvícoles Habiten en grups poc nombrosos i es nodreixen de vegetals i de petits animals Emeten uns crits aguts Symphalangus syndactylus habita a Sumatra, i les espècies d' Hylobates , al sud-est d’Àsia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina