Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
bursera
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles sempre verdes, imparipinnades o simples i flors petites, generalment agrupades en raïm, originaris de l’Amèrica Central, especialment de Mèxic.
Bgummifera dóna una oleoresina elemí del Brasil Bpenicillata i Bglabrifolia , de Mèxic, donen l’oli de lináloe mexicà, emprat en perfumeria sabó, perfum, cosmètics i per a aromatitzar aliments i begudes
belleraca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçada, de fulles grosses, palmatisectes, glabres i verdes pel revers, i grans umbel·les amb fruits arrodonits.
Es fa als prats dalladors de muntanya, sobretot al Pirineu
bergamoter
Fructicultura
Botànica
Petit arbre, de la família de les rutàcies, de fulles sempre verdes, oblongues, ovades, de pecíols llargs i alats, flors petites, blanques i molt oloroses, i fruits petits, també olorosos, les bergamotes
.
Procedent de la part tropical i subtropical del sud-est d’Àsia, actualment és conreat en diversos països subtropicals i també a Europa, sobretot a Calàbria i a Sicília Hi ha moltes varietats de bergamoters, algunes de les quals són emprades també com a ornamentals Els bergamoters solen multiplicar-se per mitjà d’estaques i per empelt, i llur conreu és semblant al del llimoner
aranger
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 6 a 12 m d’alçada, espinós, de fulles verdes tot l’any, amb el pecíol alat; els fruits, les aranges
, neixen formant raïms.
Originari de les Antilles, és conreat sobretot al sud dels EUA, a Israel, al sud d’Àfrica i també, alguna vegada, a les Illes Balears
arbre del viatger
Arbre del viatger
Wicki (CC0)
Botànica
Arbe de la família de les musàcies, d’uns 10 m d’alçada, de fulles sempre verdes, semblants a les del bananer, però agrupades en sun sol pla, en forma de ventall.
Rep el seu nom a causa de l’aigua de la pluja que recull a la base de les fulles apta per a ésser beguda És originari de Madagascar
marcet
Botànica
Herba bulbosa de la família de les liliàcies, de fulles linears i flors verdes o brunes, de vegades vermelloses o ataronjades, pròpia de les brolles i pastures seques de la regió mediterrània.
codi
Botànica
Gènere d’algues verdes marines, de l’ordre de les codials, abundants a les costes catalanes, de tal·lus sifonat que forma cordons ramificats dicotòmicament ( C. dichotonum
) o bé pilotes buides ( C. bursa
).
tradescància
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les commelinàcies, de fulles simples alternes, ovades o lanceolades, verdes o amb coloracions blanques, groguenques o purpúries, i de flors tripètales, generalment blanques.
Són oriündes de l’Amèrica del Sud, i més d’una dotzena d’espècies són conreades en jardineria
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
crustacis
Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…