Resultats de la cerca
Es mostren 1405 resultats
Es forma la Federació d’Obrers Agrícoles
Les lligues locals de rabassaires formen la Federació d’Obrers Agrícoles, que celebra diversos congressos a Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Tarragona
Per primer cop, la Unió Catalanista es presenta a unes eleccions
La Unió Catalanista es presenta per primer cop a unes eleccions i patrocina el candidat Joan Permanyer, per Vilafranca del Penedès, que no és elegit
Pacs del Penedès

Perspectiva del poble de Pacs del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la depressió del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats de la Fassina…
ducat de Montalto
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1507, a Ferran d’Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols.
Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I Passà als Montcada, prínceps de Paternò, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
castell

Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
Joan Segarra i Iracheta

Joan Segarra i Iracheta
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959,…
,
Ferran Pujalte Camarasa
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1994 i una Copa…
baronia de Querol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX
Vidal Benvenist Saporta
Història
Literatura catalana
Traductor.
Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català
,
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina