Resultats de la cerca

És autor d’una descripció clàssica del goll exoftàlmic 1840 conegut també amb el nom de malaltia de Basedow

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

Fou un dels iniciadors de la indústria frigorífica, amb les seves màquines d’absorció i compressió refrigeració i el seu procediment per a la liqüefacció de l’aire a escala industrial aire líquid

De família d’hugonots, es convertí al catolicisme, fet que determinà decisivament tota la seva producció literària, tant la lírica — Hymnen an die Kirche ‘Himnes a l’Església’, 1924, Gedichte ‘Poemes’, 1949— com la narrativa — Das Schweisstuch der Veronika ‘El vel de la Verònica’, en dues parts 1928 i 1946, novella, i, entre les seves nombroses narracions curtes, Die letzte an Schafott ‘La darrera en el patíbul’, 1931, que fou dramatitzada posteriorment per GBernanos a Dialogues de Carmélites — De tipus assagístic són Die ewige Frau ‘La dona eterna’, 1934, Die Frau und die…

Fou professor a Würzburg Gran coneixedor de l’estructura microscòpica dels éssers vius, féu estudis sobre la fibra muscular llisa i les cèllules sexuals A més d’històleg, fou un dels iniciadors de l’embriologia comparada i un excellent zoòleg Escriví, entre altres obres, Mikroskopische Anatomie 1850- 54

Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Fou deixeble d’Abraham Gottlob Werner i de Humboldt, i és autor d’importants estudis sobre el vulcanisme antic i la tectònica d’Alemanya Fou el primer a descriure el moviment d’ascensió, per compensació isostàtica, de la península escandinava És autor d’un mapa geològic d’Alemanya 1832, d’una qualitat excepcional

Deixà d’escriure en alemany el 1803, i sota la influència de Madame de Stäel publicà Voyage sur la scène des six derniers livres de l’"Enéide” 1804, L’homme du Midi et l’homme du Nord 1824, etc

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una…