Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
el Mont
Priorat
Priorat benedictí (Sant Pere del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat al municipi de Castellfollit del Boix (Bages), a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140 Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella Hi ha les ruïnes de l’antiga església
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrere el puig de Sant Pere de Mogrony (Gombrèn, Ripollès), dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí
la Valldan
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a l’extrem occidental del terme, a la vall de la riera de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana (Alt Urgell).
L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer
Tuent
Antic llogaret
Antic lloc, del municipi d’Escorca (Mallorca), vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel NE per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets
Béixec
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, a 1 310 m d’altitud, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer.
Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet
tecnologies de la informació i la comunicació verdes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies dissenyades per a fer un ús eficient dels recursos naturals.
S’introduïren en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC amb els termes anglesos Green IT o Green Computer Estan fonamentalment orientades a reduir el consum energètic, ja sigui de manera directa, per exemple amb mecanismes de repòs per inactivitat, o bé indirecta, amb sistemes remots que proporcionin alternatives als desplaçaments
fotobloc
Fotografia
Bloc que consisteix en una galeria d’imatges fotogràfiques publicades regularment per un o més autors.
Generalment, amb la foto, el propietari del fotobloc hi posa comentaris i, tot sovint, hi desa les dades tècniques, com ara el tipus o marca de càmera També és important la data, ja que en la majoria dels fotoblocs el nombre de fotos diàries estan limitades Normalment els fotoblocs accepten comentaris com si fos un llibre de visites
Fenals d’Aro

Façana principal de l'església nova de Santa Maria de Fenals (Fenals d'Aro)
© Antonio Mora
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), a la costa, al N de la platja d’Aro.
La parròquia Santa Maria és esmentada ja el 968 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols Al nucli de Fenals d’Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica La nova església fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro
Espioca

Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu