Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
fase laramiana
Geologia
Fase orogènica que plegà, durant el Cretaci superior, les muntanyes Rocalloses; fou la darrera de les grans orogènies de l’Amèrica del Nord.
S'inicià al termini de la deposició de carbons, com els de formació lance o laramie , que tingué lloc després de la retirada de la mar, començada al final de la transgressió que es produí al llarg de tota la costa occidental, a causa d’un enfonsament progressiu
aigües residuals
Tecnologia
Aigües que contenen residus diversos procedents bé de la indústria, bé dels nuclis de poblament humà (aigües fecals o negres).
Són abocades generalment en pous morts, o, mitjançant una xarxa de clavegueres, als rius o a la mar En aquest darrer cas, i per tal d’evitar la pollució de les aigües receptores, cal sotmetre les aigües residuals a un tractament previ de depuració depuració d’aigües residuals
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
Jesús Quadrada i Calvó
Literatura catalana
Escriptor.
Publicà un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera 1961 la novella La corbata negra 1964 i les proses evocatives De la Mar Morta a l’Àrtic Tres viatges 1968, Amarg teló d’acer, memòries amables 1975, Anar fent 1980 i Aspectes de Mataró als ‘Feliços Vint' 1984
,
ammocet
Ictiologia
Larva de llamprea, llarga d’uns 10 a 20 cm, sense ulls ni dents, molt diferent de l’individu adult, fins al punt que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part ( Ammocoetes
).
Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca
Llibre dels mariners
Historiografia catalana
Literatura catalana
Poema anònim, probablement del principi del segle XV, en 480 octosíl·labs apariats, contingut al manuscrit 381 de Carpentras.
És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37
,
cimodocea
Botànica
Planta herbàcia submarina, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma llarg i prim, robust, rogenc, que a cada nus té de 2 a 5 fulles linears, graminoides, llargues de 2 a 10 cm.
És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana
Jaume Fabre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona
Etelfrid I de Northúmbria
Història
Rei de Northúmbria i de Bernícia (593-616) i de Deira (? — 616).
Fill del rei Etelric I, derrotà els escots 603 i els britans 613 i estengué fins a la mar d’Irlanda el seu regne, el qual esdevingué la primera potència anglosaxona Fou derrotat i mort a la batalla del riu Idle pel rei Raedwald d’Ànglia de l’Est
Macià Bonafè
Fuster i tallista.
En 1434-36 treballà en el cadirat de l’església de Santa Maria del Mar Al mateix temps tenia entre mans l’obra del cor de Santa Maria de Manresa i el de la seu de Vic El 1456 construí el cor inferior de la catedral de Barcelona