Resultats de la cerca

S'inicià al termini de la deposició de carbons, com els de formació lance o laramie , que tingué lloc després de la retirada de la mar, començada al final de la transgressió que es produí al llarg de tota la costa occidental, a causa d’un enfonsament progressiu

Són abocades generalment en pous morts, o, mitjançant una xarxa de clavegueres, als rius o a la mar En aquest darrer cas, i per tal d’evitar la pollució de les aigües receptores, cal sotmetre les aigües residuals a un tractament previ de depuració depuració d’aigües residuals

Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç

Publicà un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera 1961 la novella La corbata negra 1964 i les proses evocatives De la Mar Morta a l’Àrtic Tres viatges 1968, Amarg teló d’acer, memòries amables 1975, Anar fent 1980 i Aspectes de Mataró als ‘Feliços Vint' 1984

Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca

És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37

És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana

Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona

Fill del rei Etelric I, derrotà els escots 603 i els britans 613 i estengué fins a la mar d’Irlanda el seu regne, el qual esdevingué la primera potència anglosaxona Fou derrotat i mort a la batalla del riu Idle pel rei Raedwald d’Ànglia de l’Est

En 1434-36 treballà en el cadirat de l’església de Santa Maria del Mar Al mateix temps tenia entre mans l’obra del cor de Santa Maria de Manresa i el de la seu de Vic El 1456 construí el cor inferior de la catedral de Barcelona