Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
swing
Música
Fenomen rítmic produït en la música de jazz que consisteix en una interpretació del ritme marcada, però elàstica i impulsiva, que dona una sensació de balanceig.
Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…
família
Música
En una classificació d’instruments, nom que en general i d’una manera més aviat imprecisa es dona a una qualsevol de les seves categories taxonòmiques.
Així, es parla de la família del vent-fusta, de la família dels instruments de llengüeta senzilla, etc
chalumeau
Música
Johann Gottfried Walther, en el seu Musikalisches Lexicon (1732), donà una visió molt completa dels quatre significats que, a la seva època, tenia el terme chalumeau.
Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest és un…
Vaginisme
Definició És anomenada vaginisme la disfunció sexual femenina caracteritzada per l’aparició recurrent d’una contracció espasmòdica involuntària de la musculatura del terç extern de la vagina en el moment en què s’inicia qualsevol intent de penetració, de manera que el coit resulta molt molest o fins i tot impracticable Causes L’origen últim de la disfunció pot ésser divers, però en tot cas sempre s’associa a una sensació de temor a la penetració vaginal, encara que sigui per motius inconscients Això comporta que, davant la imminència d’una penetració vaginal, i encara que hi hagi un cert grau…
Sant Joan dels Arcs
Poble
Poble del municipi de Vinyols i els Arcs (Baix Camp), al S del terme, vora el nucli de Cambrils.
El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes
la Paeria de Lleida

Porta d’entrada a la Paeria
© CIC-Moià
Història
Edifici del s XIII, bastit per Arnau de Sanaüja (1202-1260), senyor de les Borges Blanques.
La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat
Migdia-Pirineus
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Arièja, Alta Garona, Alts Pirineus, Avairon, Gèrs, Tarn, Òlt, i Tarn i Garona La capital era Tolosa Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de Llenguadoc-Rosselló i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
Torredà
Antic terme i important granja del monestir de Poblet, situada al municipi de Castelló de Farfanya (Noguera), al sector S del terme.
Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcelles i es donà a masovers Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona Poblet tenia la sola percepció de les rendes
Cap-Haïtien
Ciutat
Capital del departament Nord, Haití.
Port marítim i centre comercial d’una regió agrícola Fundada el 1670 pels francesos, fou capital de la colònia fins el 1770 Hi hagué algunes revoltes de negres 1791-1803 Henri Christopher li donà el nom de Cap-Henri i la convertí en capital del seu regne 1811-20 La major part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 1842
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom