Resultats de la cerca

De família rabínica, fou educat en el hassidisme Emigrat a Palestina 1921, hi fundà els periòdics Ha-Areṣ ‘La Terra’, Kětubim ‘Escrits’ i Amudaim ‘Les dues columnes’ i edità el diari Al ha-mišmar i la collecció popular Sifriyat po'alim Premi Černikhovskih de poesia, introduí el Modernisme en la poesia hebrea Entre els nombrosos títols destaquen Lě-abbà immà ‘Al pare i a la mare’, 1926, Ba-galgal ‘Amb roda’, 1927, Bě-elleh ha-yamim ‘En aquests dies’, 1929, Abne bohu ‘Pedres del caos’, 1934, ' Al millet ‘En plenitud’, 1947, etc Ha traduït més de setanta obres a l’hebreu, sobretot de…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Lleida i amb el pintor Albert Coma i Estadella i l’escultor Leandre Cristòfol Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968, i la darrera exposició tingué lloc el 2011 a l’Institut d’Estudis Ilerdencs La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes, bé que hi predomina l’aparença d’ordre gràcies a la interposició de formes ben definides Fundà el grup artístic de la Plaça de l’Ereta Entre altres guardons, la seva obra fou reconeguda amb la Medalla Maria Vilaltella del Cercle de Belles Arts 1970 i amb la …

Educat en una escola d’un missioner protestant anglès, fou batejat, però abjurà més tard 1893 Aquest any fundà la revista Bungaku-kai , portaveu del Romanticisme al Japó Es donà a conèixer amb el recull de poemes Wakana-shū ‘Rebrots novells’, 1897 Però la seva obra cabdal és la novella Hakai ‘Violació de les ordres’, 1906, amb la qual esdevingué capdavanter del moviment naturalista en el seu país Més endavant, Shinsei ‘La vida nova’, 1919 i Yoake mae ‘Abans de l’alba’, 1929 marquen una reacció contra l’idealisme Encara començà una altra novella, Tōhō no Mon ‘La porta d’Orient’, que restà…

Llicenciat 1880 i doctor 1881 en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties genitourinàries A Buenos Aires fundà la revista Progreso Médico-Farmacéutico 1890, que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre Publicà nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius A El Mercantil Valenciano i Las Provincias sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana 1909 Publicà La descentralización administrativa…

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La diuresis y los…

Estudià a Marburg i Leipzig i fou professor a les universitats de Marburg, Zuric, Münster i Halle, a l’última de les quals féu alguns cursos de literatura catalana Especialista en filologia francesa i occitana, d’entre les seves nombroses obres cal destacar Geschichte der altfranzösischen Literatur ‘Història de la literatura francesa antiga’ i els Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache ‘Monuments de la literatura i la llengua provençals’ 1883, així com diversos estudis sobre Lo codi occità i edicions de texts medievals Fundà i dirigí una Bibliotheca Normannica Cedí a l’Institut d’…

Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de…

Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del 1910 s’inicià…

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979