Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
Ramon Bussanya
Política
Literatura catalana
Polític i traductor.
Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que Josep-Melcior Prat inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835…
,
Benet de Llança i d’Esquivel
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també…
Lluís Bonet i Garí

Lluís Bonet i Garí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1918 Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929 Collaborà en l’Obra de la Masia Catalana fins el 1936 Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949 Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la…
Castell de Castellvell del Camp
Art romànic
L’existència d’un castell a Castellvell s’intueix pel topònim que identifica el poble, malgrat que no en resta actualment cap vestigi El lloc de Castellvell formava part del terme de Reus i fou donat a poblar pel cambrer, però, a causa de les desavinences sorgides amb el repoblador, el 1206 aquell recuperà la senyoria per mitjà d’una compra Un any després, en el repartiment efectuat entre el cambrer i el castlà de Reus dels llocs de Castellvell i d’Almoster, surt mencionat el castell de Vilafort sic designant el lloc de Castellvell Probablement el castell era situat en el puig…
Castell de Bellvei (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Les ruïnes de l’antic poble de Bellvei es troben a la serra d’Espina, a 4 km, en direcció nord-est, de la Pobleta de Bellvei El castell de Bellvei Belvidin figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia en la carta d’esposalles datada vers el 1057 Com en el cas del Puig de Segur, cal relacionar l’abandonament del lloc de Bellvei, esdevingut probablement entre el segle XIII i el començament del segle XV, amb la fundació al pla, vora el Flamicell, de la nova Pobleta de Bellvei L’any 1381 la Pobleta tenia nou focs i consta…
Sant Miquel del Camp (Olius)
Art romànic
D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…
Sant Isidre de Llestanosa (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Llestanosa No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen documentats el 1205, quan en el testament d’una persona de Cererols, al terme de Súria, hom elegeix com a marmessor Guillem, clergue de Lastanosa , el qual també rep una deixa en metàllic A les deixes piadoses apareixen totes les esglésies de Súria i altres dels voltants Sant Pere del Puig de Boadella, Santa Margarida de Viladepost i un clergue de Torroella per tant creiem que aquest clergue ho devia ésser d’una església de Llestanosa,…
Mireia Navarrete Trujillo
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià a l’Escola Pia de Sabadell i, després de passar pel Club Natació Sabadell, s’incorporà a l’equip formatiu del Segle XXI 1994-98 Posteriorment inicià una dilatada carrera per diferents equips CD Bosco Celta 1998-02, AD Cortegada 2002-04, Mann Filter Zaragoza 2004-05, CB Ciudad de Burgos 2005-06, CB Porta XI 2006-07, 2010-12, CB Puig d’en Valls 2007-08, Perfumerías Avenida de Salamanca 2008-09 i CB Islas Canarias 2009-10 Amb el Celta fou campiona de Lliga 1999 i de Copa 2000 Internacional en totes les categories, fou or en el Campionat d’Europa júnior 1998 i bronze en els…
Viage literario a las iglesias de España
Literatura
Obra històrica monumental, en vint-i-dos volums, composta per Jaume Villanueva i Astengo i publicada a Madrid —i, bé que no consta, impresa a València— entre el 1803 i el 1852.
Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…
,
Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments
Servei creat el 1914 per l’Institut d’Estudis Catalans, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, per a l’estudi, l’inventari i la preservació del patrimoni artístic català.
Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i…